m. | folkl. carn. | |
(Variant: mixó foguer) Personatge nu i emplomat que surt a la festa del Carnaval.
Carretero Ocells llenguatge popular, p 230: «Moixó foguer: personatge carnestoltesc típic antany del Penedès i encara actual a Begues... disfressat d’ocell, tot emplomallat.»
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 382: «El moixó foguer era quelcom que feia anar en dansa molta gent, sobretot els menuts... passejaven... un carretó sobre el qual hi havia una caixa o una gàbia closa. Al seu interior hi havia una bèstia feroç, un onso tot pelut... el qual, nu de pèl a pel, amb mel o amb vesc s’havia enganxat al cos el plomissar de bona colla de gallines o pollastres. Quan menys la gent s’ho pensaven es destapava un forat invisible de la caixa o la portella de la gàbia i apareixia un instant la figura sinistra, pànic dels menuts, tot llançant a l’aire un gran esgarip com si fos sortit de les profunditats de la selva.»
Aportació d’Àngel Rovira: «la gent gran de la Bisbal recorda que per Carnaval sortia el “mixó foguer”».
Sadurní, Folklore I, 369: «(Moixó foguer) Per les festes del Carnestoltes, a Vilanova, Sant Quintí de Mediona, Begues, Torrelles de Foix i algunes altres poblacions, sortia aquest subjecte disfressat d’ocell, tot cobert de plomes»
DCVB. Moixó foguer: home que, tot nu, ha estat untat de mel per tot el cos i després se li han adherit a la mel una multitud de plomes de gallina que el cobreixen totalment; per Carnestoltes era portat aqueix home dins un carro tapat, i entre i entre sortia del carro i ballava una mica pel carrer, per divertir la gent (Valls).