m. | constr. | |
1. Pedra idònia per a les construccions de pedra seca. 2. agric. topon. local. A Vilanova, barraca de pedra seca. 3. Motlle de fusta per a la construcció de revoltons.
Martí Soler, Carrers Vilafranca, 51: «La Pedrera Fonda... dona una pedra blanca i dòcil a l’eina, que es deixa serrar i treballar molt bé sobretot de seguida d’arrencada de la pedrera. També s’anomena pedra tova o molassa...».
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova: 58 «La barraca de pedra seca [...] construcció popular antiquíssima [...] aprofitava (com també per als marges) les pedres procedents de la rompuda de la crosta terrestre [...] Havent-hi intervingut sobretot gascons [...] el mot molassa sembla venir de l’occità moulasso, que és el nom de la pedra tova que ja feien servir aquells constructors en el seu país d’origen i que, en el sentit d’”arenisca tendra”, ja consigna el DCVB. Molassa és, doncs, un augmentatiu clar de mola i no de mula, com induiria a interpretar erròniament l’habitual transcripció del mot com a mulassa.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Virella, N. ll. Olivella, 44: «es referien a les cabanyes de vinya construïdes amb pedra seca, popularment anomenades mulasses en altres municipis de la comarca».
Giralt Emili, Vocab. viña: MULASSA. Barraca. Refugi del pagès en cas de mal temps i, també, lloc per a guardar-hi els estris de treball (Vilanova).
Parés, Parla col·loquial, 36: MULASSA. F. Barraca de pedra seca. Expressió popular vilanovina. «A la vinya de casa encara hi ha la mulassa del pastor».
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 58: «molassa, ‘barraca de pedra seca al camp per desar-hi les eines o per arrecerar-s’hi el pagès en cas de mal temps’».; «Molassa és, doncs, un augmentatiu clar de mola i no de mula».
Pi de Cabanyes, Pasífae: «... “molassa”... Augmentatiu de “mola” (de pedra d’esmolar) i no de “mula”...»
Sadurní Vallès, Vocab. vinyater. MULASSA. Barraca de vinya, bastida amb pedra en sec i coberta per una cúpula falsa (Penedès marítim).
Tubau, Vinya Garraf, 165: «barraques de pedra seca ―les populars mulasses―».
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: mulassa (barraca de pedra seca per guardar les eines del pagès.)».
DCVB. 2. MOLASSA. f. Arenisca tendra composta de grans molt fins de quars lligats amb un ciment calís.
DCVB. MULASSA. f. || 4. Motlle de fusta per a la construcció de revoltons i fumerals de fogaina (Penedès).
DCVB. 2. PEDRA. f. II. Pedra seca: combinació de pedres de construcció unides sense cap material aglutinat, o quan més, amb fang.
DCVB. REVOLTÓ m. || 2. Petita volta entre biga i biga d’un sostre. || 3. Motlle de fusta corbada per a fer les dites voltes.