MULASSA
f. | folkl. | |
Ninot en forma de mula que conduïda per portadors a l’interior i amb acompanyament musical, participa d’alguns seguicis de les festes populars.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bové, Penedès Folklore, 75: «Dins del Penedès tan característic és el Drac de Vilafranca com la Mulassa ho és de Vilanova. La Mulassa té la figura d’una grossa mula de cartró molt ben arriada, la que passegen pels carrers de Vilanova dos homes posant son cos dins d’ella l’un darrera l’altre».
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 89: «Entre els personatges mitològics vilanovins, la mulassa és, sens dubte, el més popular arreu de Catalunya».
Llorac, Creixell, 159: «Barraques de pedra en sec... a Vilanova i la Geltrú i el seu entorn, se les coneix per mulasses, probablement de mula, animal indispensable en l’època en què es feien servir i es construïren mulasses.»
Parés, Parla col·loquial, 36: MULASSA. F. Peça del bestiari popular. Expressió popular vilanovina. «La mulassa ja té 50 anys».
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 58: «Mulassa, que és el nom que per analogia també rep [...]a Vilanova mateix i en altres llocs, la carcassa en forma de mula que constitueix un dels entremesos tradicionals de la festa popular.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bienve Moya Havana Xica, 78: «... el Montaspre des d’on la Mulassa vilanovina tirava coces cap a Vilafranca, i el Drac vilafranquí espetegava de cara a Vilanova.»
ETNOPOÈTICA:
Bové, Penedès Folklore, 75: «La Mulassa... Antigament, i avui encara, la quitxalla l’enronda, aplicant-hi a sa tonada la següent lletra: “Patum, tum, fa la mulassa | patum, tum, fa el mulassó | per les dones xocolata | i pels homes bon bastó.”»
Moya, Cada dia és festa, 96: «Tampatantam fa la mulassa, | tampatantam fa el mulassó. | Per les dones xocolata, | pels homes cop de bastó».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc.: MULASSA. Ninot com una bestiassa coberta de gualdrapes que anava davant la processó del Corpus: «Les tentines del gegant, la mulassa va al davant» cançó infantil.
DCVB. MULASSA f. Figura d’animal corpulent i de coll llarg, a manera de drac, coberta de gualdrapes i portada per alguns homes, que passava pels carrers de Berga, de Reus i d’altres poblacions en dies de festa major.
