MASCAROT
m. | carn. | |
Persona que a Vilanova surt disfressada pel Carnaval.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Moya, Calendes, 44: «caldria que matiséssim diferències entre mascarot i disfressa. El mascarot vindria a ser un individu (home o dona) emmascarat amb qualsevol cosa amb l’única intenció de dissimular la seva identitat... (el mascarot) té un paper molt concret en el joc: amoïnar, molestar, emprenyar, esbullar cabells, llençar coses que molesten: farina, gra, fruita macada, etc. Un joc usual d’aquesta figura és contar, als no emmascarats que van pel carrer, la vida i miracles d’algun personatge que en aquell moment també passa per allí; això o, més discretament, recordar intimitats a cau d’orella a algun dels que han sortit a veure passar els mascarots».
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova: «Mascarot, com a augmentatiu de màscara designa no només la disfressa sinó també la persona disfressada grotescament per Carnaval.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MASCAROT. m. Mascareta, disfressat (Tortosa).
