SÍPIA -1
f. | zool. | |
Mol·lusc cefalòpode (Sepia officinalis).
COMENTARIS:
La pronúncia sípia és majoritària entre nosaltres davant l’alternativa sèpia que predomina en les cartes dels restaurants. Potser és aquesta diferència de registre el que explica la diferent adaptació del mot a d’altres accepcions, com ara que es digui sípia com a sinònim de l’escopinada o del gargall i, en canvi, sigui el color sèpia el que s’imposa en les arts.
Diminutiu: sipió. Sadurní, Folklore II, 218: «Calafell... Els seus plats preferits eren... l’arròs negre de sipions».
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Rovira, Humor Vilanova, 43: «Pesca de la sípia.»
Corbera / Abelló, Peixos Torredembarra: sípia: Sepia officinalis.
CITACIONS LITERÀRIES:
Gual, Mar fonda, 80: «cassola de fideus, sípia ofegada, pops...».
Sadurní, Folklore II, 218: «Begues. Sípia estofada amb patates a l’allioli».
Miquel Sen. “La sípia i la xocolata”, a El Periódico, 17/5/2015, p 54. «l’exquisit receptari generat per la cuina de barca va des del suquet als alls cremats, sense oblidar la senzillíssima sípia a la bruta, típica de Vilanova».
ONOMÀSTICA:
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 469/470 «Corral de la Sípia o de la Sipi... El topònim podria referir-se a un renom, potser no referint-se al mol·lusc, sinó a la a la matèria colorant o sèpia, o tal vegada a una escopinada, en aquest cas, no pròpiament argòtic més aviat en sentit grosser (DECat VII, 827).»
Montanya, Llocs sotaiguats II, 26: «Senyes marineres: Bec de Sípia per Altafulla (Calafell).»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. sèpia o sípia f. || 1. Mol·lusc cefalòpode de l'espècie Sepia officinalis, amb deu tentacles, cos ovalat aplanat amb una aleta que s'estén a cada banda del sac, i closca oval interior composta de laminetes calcinoses unides per columnetes perpendiculars. || 6. Matèria colorant preparada amb la tinta que segrega la sípia; el color de la dita matèria, de cert to terrós.
DCVB. SEPIÓ o SIPIÓ. m. Sèpia petita, que no ha fet la creixença normal;
