ROCALLÍS ROCALLISA
m., f. | topog | |
Terreny pla, de superfície rocosa, sense vegetació.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer Noms bolets i animals, 240: «Rocallís - Escoltat a diversos llocs del Penedès. Quan el terra està format per una gran llosa de roca on no hi creix vegetació o bé n’hi ha molt puntualment.»
DCVB. ROCA-LLIS. m. Terreny format de roques llises i mancades de vegetació (Penedès, Camp de Tarr.).
CITACIONS LITERÀRIES:
Bàyer, Itineraris Gaià Foix Anoia, 94: «just en un rocallís deixem aquest camí».
Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 104: «En els rocallissos immediats hi tenen un parell de cocons oberts».
Excursions Penedès. “Geltrú / Sota-ribes”. «segueix per un antic recorregut de rocallisos, tal vegada l’original camí fitat de Ribes».
Excursions Penedès. “Olesa / pont Arcada” «En el nostre massís hi ha molts cocons. És un clot natural en un rocallís que queda ple d’aigua de pluja.»
Latorre, Noms Santa Oliva, 190: «Els Colls. És una zona de secà... El rocallís hi és freqüent».
Querol, Subirats, 63: «Can Milà de la Roca ... en aquest indret hi ha una zona de roca llis força singular de més de tres-cents metres de llargada.»
ONOMÀSTICA:
Rocallisos Costeta (l’Arboç), Coves del Rocallís (Canyelles), nucli de Rocallisa (Castellet), la Rocallisa (Vespella), Camí de Rocallisa (Vilafranca), Pins del Rocallís (Vilanova i la Geltrú), etc.
Ramon Ramon i Vidales, apud Bofarull Vida germans Ramon, 118 118: «El comte Gravat de Rocallisa (1899)»
Avenc de Roca Llisa, el Montmell (Baix Penedès).
