FONDO
m. | topon. | |
Vall estreta, coma, habitualment amb aigua torrencial.
COMENTARIS:
Carbonell Virella, “Fondo de Somella”, a Revista excursionista Talaia, núm. 261, Vilanova, 1998, p 15: «Els topònims d'etimologia incerta acostumen a generar un garbuix de grafies, no d'ara, sinó de sempre. Aquest és el cas de Somella i del fondo de Somella, partides del terme municipal de Vilanova i la Geltrú. Analitzem d'entrada el mot fondo, indiscutible a la nostra contrada i acceptat per lingüistes de prestigi com Coromines, Moreu-Rey, etc. A hores d'ara, traduir fondo per "fons" és desconèixer la realitat comarcal. Fins i tot, el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, edició de 1995, pàg. 895, dóna la paraula per bona al Garraf, encara que l'accepció no és ben bé exacta. Diu: "vall seca i encaixada en terrenys calcaris", quan aquí -i a tot el Penedès- diem fondo a tota classe de depressions, fet comprovat en gairebé tots els mapes i plànols editats, inclòs el comarcal 1 :50.000 GARRAF-17 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, del 1993, on podem llegir desenes de fondos, mai fons. La paraula fondo es documenta ben aviat -segle XVIII-, arreu dels municipis de la comarca. Abans, en deien coma.»
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova: 57 «fondo... és mot que també s’aplica, per extensió, a la toponímia submarina. Per exemple “el fondo del Pedroell” (que és un indret d’en mar que els mariners identifiquen per la senya que es dóna per l’arrenglerament del turó de la Geltrú amb el Pedroell (escrit habitualment Padruell), la masia situada on hi devia haver el “pedró vell” o pedra indicadora del límit nord del terme).»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Capdet, Particularitats Vilanova: «fondo ‘vall seca i encaixada en terrenys calcaris’».
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 432 «Els mots “coma” i “comella”... en el Penedès històric quedaren oblidats per la paraula “fondo”, accident geogràfic que ja es troba documentat en el segle XVII a la Bisbal i a Olivella... Fondo, sinònim de fondal, dintre dels hidrònims, és un genèric minoritari que sols es troba al Garraf, Montmell, Segarra, Urgell i Garrigues (Onomàstica núm. 115, 64)».
Excursions Penedès núm. 76: «en el massís de Garraf i gairebé a tot el Penedès, a les fondalades els hi donem la paraula genèrica fondo», «l’any 1681 a Olivella ja s’indica l’equivalència: “comallars o fondos”. L’any 1890 en una crònica vilanovina hi llegim: “la coma o fondo”.»
Lorenzo, Parcs Naturals, 59: «El terme fondo és la denominació local que, al Garraf, es dona a les valls amples que caracteritzn el massís».
Martí Soler, Carrers Vilafranca: 91 «fondos: valls estretes que s’anomenen fondos, per on llisca l’aigua dels torrents... El Garraf és angost, abrupte i ple de valls estretes, que s’anomenen fondos, per on llisca l’aigua dels torrents».
Martí Castell, Pin i Soler, 123: «fondo (Al fondo de la taverna) m. Fons. Fondo en català té una altre significat. És un castellanisme en retrocés; retrocés que ha comportat, per ultracorrecció, no utilitzar la forma correcta fondo ‘vall estreta i de parets espadades’, ‘amb profunditat’, o bé ‘pregon’.---»
Miret Mestre, Ribes paraules «fondo, que són les valls de les muntanyes que ens envolten».
Massip / Llordella, Dialectologia Baix Llobregat, 42: «(Esparreguera) fondo ‘vall’ o ‘torrent’»
Virgili Colet, Salomó, 15: «irregularitat del sòl del terme de Salomó. Predominen ... fondos, mentre que les planes són cares de veure»
ONOMÀSTICA:
Amigó, Onomàstica Tamarit, 139: «Fondo de l’Ermità»
Anem caminar Monjos, 47: «fondo de Mas Granell»; 69: «Fondo de la Seguera (Parc d’Olèrdola)»
Bàyer, Itineraris Gaià Foix Anoia: 130 «A la nostra dreta hi queda el fondo de Sant Llorenç»
Boi 27, 14: «la partida del Fondo, al terme de Sant Vicenç de Calders»
Excursions Penedès núm. 73: «Entrem al fondo del Galet, que en alguns mapes consta també com a fondo Gros»,
Latorre, Noms Santa Oliva, 242: «Fondo de la Font, de l’Alegret, del Rubió».
Navarro, Onomàstica Camp, 172: «el fondo del Mèdol ―torrent― (Tamarit)»
Selfa, Onomàstica Vespella, 26: «Fondo de l’Aragall»; 41: «Fondo, vegeu: Aragall, Guàrdia, Manou, Mas Groc, Mas de Reverter, Pouet.»
topònims: Fondo de l’Infern (Olesa de Bonesvalls), Fondo de la Bruixa (Sant Pere de Ribes); Fondo de la Capellana a Tamarit
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. FONDO. m. Vall estreta i de parets espadades.
