BORREGAIRE
m. i f. | folkl. music. | |
Persona que toca la ↑borrega.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, 47: «borregaire: Músic que fa sonar una manxa borrega»
Bàyer, Mots penedesencs: «’músic de sac de gemecs’, nom Penedès: borregaire.»
Milà Franco, Borregaires, 11: «els sacaires, sonadors del sac de gemecs (cornamusa catalana), a qui per parlar amb propietat hauríem d’anomenar borregaires, puix aquest és el terme tradicional i autòcton amb què es defineix, al Penedès, el sonador de la manxa borrega o simplement borrega».
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 199: «Els tocadors de la manxa borrega tenen el nom de borregaires. »
ONOMÀSTICA:
toponímia
Carbonell Virella, N.ll.Olivella: 34 «Cal Borregaire... hi havia intèrprets de música populars amb sac de gemecs»
Cruañes, Noms Arboç, 246: Cal Borregaire, de Castellet.
Milà Franco, Borregaires, 31: «Terme municipal d’Olivella, topònims: Turó d’en Borregaire, fondo d’en Borregaire, barraca den Borregaire... al centre del poble Can Borregaire».
Rovira, Camí ramader, 33: «A molts pobles del Penedès acostuma a haver-hi alguna casa que encara conserva el nom de Cal Borregaire, ja que hi havia viscut un músic que la feia sonar.»
