f. | folkl. music. | |
↑Manxa borrega, sac de gemecs, instrument musical.
El nom de borrega és una simplificació del també molt comú de manxa borrega.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, 47: «borrega: Manxa borrega»
Abecedari Festa Major, 132: «Manxa borrega... A les comarques penedesenques es coneix també com a borrega, mentre que en altres zones de Catalunya rep noms diversos dels que el més estès és el de sac de gemecs.»
Albà, Sac de gemecs: 44: «El fet que encara al començament del segle XX la borrega (nom penedesenc del sac de gemecs) fos l’obligat acompanyament de molts dels balls populars del Penedès que sortien a les festes majors...»
Bàyer, Mots penedesencs: «’sac de gemecs’ nom Penedès: borrega.»
Milà Franco, Borregaires, 19 «La borrega ... es compon d’un receptacle on s’acumula l’aire, fet amb la pell d’un cabrit convenientment adobada per tal d’impermeabilitzar-la. Al receptacle es cusen les potes del darrere i s’hi encaixa el forat corresponent a una de les potes davanteres, el grall, que és la peça que donarà la melodia, i que consisteix amb un tub cònic amb vuit forats melòdics. A l’altra pota s’encaixa el bufador, per on s’introdueix l’aire. En el forat del cap s’encaixa una peça d’on surten tres bordons (bunes), que produeixen el característic so de baix pedal. El bordó llarg fa l’octava inferior a la tònica del grall, el bordó mitjà fa la cinquena superior i el petit és mut.... El grall porta a l’interior una inxa doble i els bordons la porten senzilla. El bufador porta una membrana per evitar que surti l’aire insuflat.»
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 199: «Borrega, manxa: Nom donat a Sitges al sac de gemecs, dit més tècnicament cornamusa, i, en altres contrades de la península, gaita. Si fem cas al DCVB el nom de manxa borrega és exclusiu del Penedès. Es diu manxa perquè té una bossa de cuiro que conté l’aire que fa sonar el tub sonor, i borrega perquè el cuiro amb què es fa aquesta manxa és de pell de borrego, el mascle jove de les ovelles. Els tocadors de la manxa borrega tenen el nom de borregaires. »
Rovira, Camí ramader, 33: «D’entre la família de les cornamuses, a Catalunya hi ha el sac de gemecs, que tradicionalment estava fet amb una pell girada de borrega (o de cabra). És per això que a les comarques del Penedès, l’instrument és conegut com a manxa borrega o borrega.
Sadurní, Folklore 2, 269: «El sac de gemecs o borrega, de procedència àrab, era un cor simple de cuir, amb os tubs de llautó. El sonador bufava per un i el cor emetia per l’altre.»; 270: «També l’anomenaven la ploranera, la bossa verda, la mossa verda, la coixinera, la borrassa i el bot de la gaita.»
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 199: “El so de la manxa borrega és agut i penetrant”.
Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 57: «reprèn la borrega la tonada de l’exercici».
Bové, Penedès Folklore: 16 «es ballaven a la plaça... essent executades per la borrega, flubiol i tamborí»; p. 32 «reprèn de seguida la borrega la tonada»; p. 40 «després de la passada para la borrega»; p. 41 «torna a reprendre la borrega la mateixa tonada»
Vidal Valenciano, G., Festa Major Vilafr.: 23 «Aquí los Pastorets o Cercolets fent son ball al ço de las borregas, la noya verda o lo sach de gemechs»