BIRET
m. | zool. ramad. | |
Be, anyell.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. BIRET m. Anyell (Vic, Penedès, Camp de Tarr.)
Roig Fontseca, Masllorenç, 53: «fem servir birets (per xais)»
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà, Hores vagaroses: 18 «Venien a ésser com ramats de birets entregats a l’aventura»
Garriga, Nadal Pachs: 66 «la sedosa llana del biret manyac», «enfeinats en fer seguir a crits i estiragassades de ronsal el seu biret o la segalla que esmaperduts se feien rebecs a les exigències de sos petits amos»; 69 «el biret que el seguia belant fins a la sagristia»
Llorenç Rodolf, Ben nascuda: 247 «Mots purament de Vilafranca que també diu són: ... bet i biret per anyell ...»
ETNOPOÈTICA:
Corranda (1/6/18 Joan Vives, informant d’Altafulla): «Be, biretet | la mama no té llet. | La poca que tenia | l’ha dat amb un gosset.»
