BALL DE BASTONS
m. | folkl. | |
1. Comparsa composta de ↑bastoners, molt arrelada al Penedès i que sol participar en els seguicis festius, acompanyada de ritme musical adient.
2. Cadascuna de les coreografies que inerpreta un grup de bastoners.
3. Esbatussada, baralla acabada a cops.
COMENTARIS:
De vegades el ball és anomenat Ball de bastonets i, antigament, Ball de bataners.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major: p 44 «Ball de bataners: sinònim utilitzat antigament en alguns documents del Penedès per anomenar el ball de bastons.»
Arroyo Cop fort i sec, p 16: «El ball de bastons és una dansa col·lectiva que es balla, normalment, en grups de 8 persones. [...] Amb uns bastons de fusta que duen a les mans, colpegen compassadament i rítmicament els uns contra els altres. Segueixen una coreografia preestablerta i una melodia tocada per diferents instruments.»; 18: «Històricament el ball de bastons ha ballat acompanyat pel so del flabiol, les gralles i el timbal, però en l’actualitat hi ha colles que dansen amb la música del violí, l’acordió o el sac de gemecs.»
Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 54: «Ball de bastonets, bastoners o de bastons».
Bové Penedès Folklore, p 19: «Al començar la dansa formen un aplec de dos quadros de llargada molt escaient, fent ells reviure nostre esperit i bategar nostres cors amb sos lleugers salts i giravolts junt amb sos cops de bastons per ací i per allà que trucant de dret i de revés amb els del company, per dalt, per baix i per sota la cama, seguint sempre tan compassats el ritme de les boniques tonades que els sona el flubiol i el tamborí.».
Insenser, Josep, apud Ribas Bastons, p 50: «El ball de bastons conté diversos jocs o exercicis i per a cada un té diferent tonada... La colla es compon de vuit homes, formant dues seccions: mitgers i cantoners.»
Pujol / Amades Diccionari dansa, p 96: «Ball de bataners: «Sinònim de Ball de bastons (Vilafranca del Penedès)».
EXEMPLES:
Les paraules van pujar de to i, al final, hi va haver un ball de bastons.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bové Penedès Folklore, p 19: «El “ball de bastons” [...] és sens dubte la dansa més antiga.»
Mañé i Flaquer, Joan, apud Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 19: «desearia que no relegaran al olvido el ball... de bastonets».
Massanell, 30 d’agost, 83: «De lluc d’alzina | són els bastons. | Lleuguers com daines, els balladors. [...] Vibra la gralla. Comença el ball. | Millor diríem, | potser, el combat: | ímpetu, fúria, | nervi, crit, foc, | salts, sotacames | i giravolts. | Oh com es lliuren | al noble joc! | Oh com bateguen | bastons i cors!...»
Ramon Ramon i Vidales a En Pau de la Gralla (apud Bofarull, Germans Ramon, 122): «després del so dels timbals de dit ball, el crec-cric-crec del de bastons»
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca.: 23 «Allí los del ball de Bastons, que suavan lo mateix que carreters».
Vilà Sitges festa major, p 18: «La tradició oral ens parla d’un origen guerrer quan, en realitat, és més probable que provingui d’invocacions o rituals agraris... Al Penedès poden admirar-se nombrosos conjunts de Balls de Bastons amb la particularitat que a cada lloc on és representat té unes variants de coreografia o picada.»
ETNOPOÈTICA:
Estalella, Auca Festa major. «Els bastons vénen del Noia | i al pal porten una toia.»
Lletres per recordar la música
Bofarull Costums que es perden, p 163: «ball de bastons... tot i no ser aquest ball dels de lletra o parlaments, per recordar-se la tonada, la imaginació popular ha inventat una estrofa... tal és: “Tan, tirorena, | cigala de Badó, | tan, tirorena, | cigala de Badó, | tan, tiroré, tiroré, tiroré, | tiroré, tiroré, tiroré, tiroró”».
Pujol / Amades Diccionari dansa, p 379-380: «Pericó: és degut aquest nom a una quarteta aplicada a la tonada del ball per tal de millor recordar la melodia i els moviments de la dansa. Diu així: “No tens amo, Pericó, | no tens amo, no tens amo; | no tens amo, Pericó, | no tens amo ni tu ni jo” És aquest el Ball de bastons més viril i valent que coneixem a Catalunya. Els balladors, armats de gruixuts bastons d’alzina, piquen dos cops seguits amb gran rapidesa, ... (El Vendrell)».
terminologia
airosa: Pujol / Amades Diccionari dansa: «Airosa: nom donat a un ball de bastons (Vilafranca del Penedès – Vilanova i la Geltrú.»
Boja: Abecedari Festa Major, 46: «La boja: Melodia d’una de les danses que executa el Ball de Bastons. Recollida a Vilanova a principis de segle, actualment es balla a Vilafranca i a altres localitats del Penedès»; Vilà Sitges festa major, p 18: «La boja: És un dels balls de Bastons més celebrat. S’interpreta amb un ritme molt viu que és remarcat amb forts cops de bastó. El compàs es va accelerant de mica en mica fins a fer-se terriblement ràpid, establint-se una mena de competència entre ballaires i grallers.».
Bolanguera: Vilà Sitges festa major, 21: «La Bolanguera: ball de bastons basat en la música tradicional d’un ball del mateix nom conegut arreu de Catalunya. És de concepció coreogràfica moderna, fonamentat en l’esquema propi dels balls de bastons tradicionals.»
Cantoners: Abecedari Festa Major, p 53: «Bastoners: D’entre els qui ballen el Ball de Bastons, ho són els quatre situats als extrems»; Bové Penedès Folklore, p 19 «Ball de bastons... La colla es compon de vuit homes mitgers i cantoners, formant dues seccions»; Pujol / Amades Diccionari dansa, p 123: «Ballador que en el Ball de bastons ocupa un angle del grup (Camp de Tarragona, Penedès)».
Cap-i-cua: Vilà, Sitges festa major, p 27: «Cap-i-cua: Els ballaires dels bastons que estan col·locats respectivament als extrems de les fileres que componen el ball, generalment els qui porten les banderes».
Cirereta: Vilà, Sitges festa major, p 31: «Cirereta: Nom d’un ball de bastons de ritme alegre i molt propi de picar a l’aire sitgetà. Ja se’l troba referenciat a començaments de segle al Penedès.»
Contrari: Vilà, Sitges festa major, 33: «Contrari: En el ball de Bastons, el ballaire que rep la picada».
Corrandillo: Vilà Sitges festa major, p 34: «Corrandillo: Nom d’un ball de Bastons de força acceptació a Sitges per la seva estructura coreogràfica. Té la particularitat que comencen ballant dues persones i després s’hi incorporen tots les altres per parelles. Una vegada han evolucionat tots plegats, van minvant els balladors fins tornar als dos que l’iniciaren. Pel Penedès se’n coneixen altres versions, tot i que amb la mateixa música.»
Lliscada: Vilà, Sitges festa major, p 75: «Lliscada: En el ball de Bastons, es diu així una mena de picada dels pals feta més àgil i menys ritmada entre dos ballaires.»
Mitgers, Mitjaner: Bové Penedès Folklore, p 19: «Ball de Bastons... La colla es compon de vuit homes mitgers i cantoners, formant dues seccions»; Pujol / Amades Diccionari dansa, p 330: «Mitjaner: Ballador que en el Ball de bastons ocupa un dels llocs de l’interior del quadre format per fer el ball (Camp de Tarragona, Penedès).»; Vilà Sitges festa major, p 80: «Mitgers: Els ballaires aparellats que piquen en el quadre central de quatre persones, dels tres grups en filera que té el ball.»
Mitja volta: Vilà Sitges festa major, p 80: «Mitja volta: Expressió molt gràfica que indica una forma de ballar del ball de bastons, per la qual és necessari força, intuïció i agilitat.»
Paradors: Vilà Sitges festa major, p 93: «Paradors: En el ball de bastons, són paradors els que reben el cop del pal del seu company, repartint-se la picada inversament.»
Passejada: Vilà Sitges festa major, p 93 «Passejada: En el ball de bastons s’anomena així el trasllat de parella que fan tot picant dos ballaires, mentre corren de dalt a baix de les fileres per canviar de grup.»
Plans:Vilà Sitges festa major, p 96 «Plans: És com una manera de mantenir un temps mort sense evolucions entre els grups de quatre ballaires, picant cadascú al seu company de la dreta i rebent cop de l’immediat de l’esquerra, tot marcant el compàs i preparant-se per a la següent figura.»
Plegafems: Vilà Sitges festa major, p 97: «Plegafems: Ball de bastons de Ribes anomenat així perquè es pica sovint a terra; el fet de la picada a terra ha donat nom a aquesta acció realitzada en altres balls de bastons, com per exemple l’Hereu Riera sitgetà.»
Portabandera: Vilà Sitges festa major, p 97: «Portabandera: En el ball de bastons, és normalment el cap de colla, el qual porta la bandera de la seva filera i un sol pal de picar.»
Pota: Vilà Sitges festa major, p 97 «Pota: En el ball de bastons és l’acció que es fa picant per sota la cama i en el corrandillo designa el momento de la desfeta.»
Quaderna: Pujol / Amades. Diccionari dansa, p 399: «Quaderna: Nom donat a un dels grups de balladors del Ball de bastons format per quatre individus. En el Ball de bastons els balladors acostumen a dividir-se en varis agrupaments de quatre, els qual es barregen i confonen en evolucionar: Cada agrupament rep el nom de quaderna; així es diu que un ball és format per dues, tres o quatre quadernes, volent significar les unitats de grup que hi intervenen (Penedès)»; Vilà Sitges festa major, p 101 «Quaderna: En el ball de bastons s’aplica aquest nom al grup de quatre ballaires que piquen junts. Cada formació de bastons té tres grups de renglers. També s’anomenen quadres.»
Rebatre:
Pujol / Amades Diccionari dansa, p 402: «Rebatre: Moviment propi del Ball de bastons que consisteix en donar ràpidament tres cops de bastó durant un sol compàs de la melodia, el primer contra el bastó del company de la dreta, el segon contra el de l’esquerra i el tercer altra vegada contra el de la dreta. És un moviment molt ràpid que només es practica en els balls de bastons vius (Penedès)»; Vilà Sitges festa major, p 105 «Rebatre: És una de les picades fetes amb pals del ball de bastons en la qual el ballaire rep el fort cop del company preferentment amb la mà esquerra.»
Rematadors: Vilà, Sitges festa major, p 106 «Rematadors: Són els bastoners que, per la seva posició relativa, tenen millor possibilitat der picar fort al contrari.»
Sotacama: Vilà, Sitges festa major p 115 «Sota-cama: La picada de pals feta entre dos ballaires per sota la cama en el ball de bastons i el de pastorets. La particularitat d’aquesta acció, feta al compàs de la música, és que requereix una habilitat especial entre els que la practiquen. La picada de sota-cama és obligada a la desfeta del corrandillo.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB: «Ball de bastons. Ball popular existent a moltes de comarques catalanes, en el qual els balladors van armats de bastons i simulen un combat.»
DCVB. BASTÓ... Cult. pop.— Ball de bastons: ball popular existent a moltes de comarques catalanes, en el qual els balladors van armats de bastons i simulen un combat. Vetaquí com descriu aquesta dansa el folklorista Joan Amades en son opuscle Balls populars del Vallès: «Un altre ball de caràcter representatiu, és a dir: en què els balladors actuen més per alegrar els qui els contemplen que per la pròpia expansió de la dansa, és el Ball de Bastons, que es troba estès per tota Europa i fins fora d'ella, i és l'hereu dels antics balls guerrers d'espases i altres armes, als quals tanta d'importància donava el poble grec. El ballen en diverses poblacions del Vallès i en tenim recollides nombroses tonades; només coneixem la coreografia dels bastoners de Sant Feliu de Codines que és la que reproduïm. Es del tipus més senzill dels que es ballen a Catalunya i està molt lluny de tenir el braó propi de les variants del Penedès i de la Conca de Barberà. Sembla un ball manyac, més escaient per a ésser ballat per infants que per homes. Tot el ball, dels moviments del qual dóna una perfecta idea el gràfic que acompanyem, es produeix al so de la primera de les tonades que donem, la qual es repeteix un nombre variable de vegades, segons les ganes de ballar dels bastoners; com a motiu final aquests fan la roda, indicada per la figura sisena, per a la qual és emprada la segona de les melodies. A les tonades és aplicada aquesta lletra: «Si voleu que ballin | el ball de Bastons, | han d'ésser vuit homes | i setze bastons.» Les colles del Ball de Bastons van dirigides per un cap de colla, el qual porta una bandera i així es distingeix dels altres balladors; si la colla pertany a alguna confraria, com sovint sol passar, a la bandera hi ha brodada la imatge del Sant Patró. Als balls de Bastons complets solen haver-hi dos banderers, el cap i el cua, i aquest es distingeix del primer perquè duu la bandera més petita i de coloració diferent. Els bastoners duen una indumentària especial consistent en mocador d'herbes al cap lligat a la valenciana, camisa blanca planxada, faixa vermella, faldellí del mateix color amb vius daurats o platejats, calces blanquinoses amb vions blaus o vermells, camals de cascavells, i espardenyes amb vetes blaves o vermelles; duen també corbata vermella i un mocador de pita dels dits d'herbes, travessat al pit a la bandolera. Quan es vesteixen amb tota propietat la meitat dels balladors porten de color vermell la faixa, els vions de les calces i el faldellí, la corbata i les vetes de les espardenyes, l'altra meitat dels balladors ho porten blau, i així es distingeixen els uns dels altres; simulen dos bàndols que lluiten, i es diferencien pels colors de la roba, record encara de l'origen guerrer de la dansa. Aquest ball sol sortir per les festes majors, Corpus i en alguns aplecs d'importància».
DIEC. BALL. m. 2 2 ball de bastons Ball folklòric en el qual els balladors fan xocar uns bastons que duen a les mans tot seguint el ritme de la melodia que acompanya les seves evolucions.
