FENYEDOR
m. | alim. folkl. | |
(Variants: afanyador, feinedor)
En algunes festes religioses, post on es col·loca el ↑pa beneit per a ser distribuït.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bas, La Nari: 162 nota: «afanyador: és el nom tradicional que té la post o fusta on es porta la coca del pa beneït. Ramon Ramon i Vidales el descriu en la seva obra Ferro fred».
DCVB. m. FEINEDOR dial. per fenyedor: Post damunt la qual es pasten i es porten al forn els pans i coques (Penedès, Camp de Tarragona).
CITACIONS LITERÀRIES:
Bas, La Nari: 162 «L’afanyador venia cobert, a la manera d’estovalles, amb una blanca tela brodada –neta de bugada i planxada– i era el regàs de tres o quatre olorosos i admirables pam-beneits».
Guimerà, Poesies, 199: «Balla la pastera, balla el pastador, | balla la rahora, balla el feynador».
Ramon Ramon i Vidales a El forn d’en Pere Pastera, (apud Bofarull, Vida germans Ramon, 129): «davant la pastera passant farina amb dues o tres dones més, davant del taulell... tapant amb draps les coques que figura tenen sobre els feinadors [que] són unes posts d’uns quatre pams de llargada per un d’ample, que serveixen per a portar les coques al forn.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. FENYEDOR m. Post que té devers un metre de llargària per dos palms d'amplada, i que es posa plana damunt la pastera per a fenyer-hi els pans o coques (Tortosa, Mall., Men.)]
