MARSECA
f. | anat. | |
A la rodalia de Vilafranca, esquelet humà, cos momificat.
COMENTARIS:
La transcripció fonètica que fa el DCVB, si bé pot estar motivada per raons etimològiques, no és ni la de Vilafranca ni la de Sant Sadurní, ni la de Torredembarra, poblacions on tenim registrat el mot.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Llorens, Ben nascuda, 247: «Mots purament de Vilafranca que també diu són: marseca (potser de mort-seca) equivalent a esquelet i a calavera...»
Tothom 27/XI/1969: marseca ‘esquelet’.
Tothom 28/III/1970: marseca: més que no pas un mot pròpiament dit és una corrupció vilafranquina de mortseca, que figura al Salvat. Més que mantenir aquesta forma de dir, cal corregir-la, tal com cal fer amb bora nit!
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
AGUILÓ. MORTSECA. Calavera, la mort pintada. La dansa de mortseques: la dansa dels morts.
DCVB. MORT-SECA. f. Canavera, esquelet; figura de la mort en forma d’esquelet (Penedès).
DCVB. MORTESCA. f. Esquelet, la mort pintada (Aguiló Dicc.). La dansa de mortesques: la dansa dels morts (ibid., sense indicació de procedència del mot).
ETIMOLOGIA:
DECat V, 793b: Mort-seca ‘calavera, la mort pintada’, que el vilafranquí Josep Estalella creia típic del Penedès (1926), de fet és mot registrat pel DAg., i el conec com a popular a moltes comarques; «la dansa de les mort-seques» (DAg) reencarnació catalana de la Dansa de la Mort (per estranya errada de còpia deturpat en *mortesques per AlcM).
