m. | marin. | |
Ormeig de pescar, semblant a l’artet però més petit que, calat des de terra o des d’una barca, s’estira de la platja estant. a) arrossegall de coll. És l’art més petit que es cala sense embarcació, carregant-se’l un home al coll, i que caminant dins l’aigua el va estenent. b) pescar al rossegall. Pesca que es fa amb un artet tirat a l’aigua des d’una barqueta i que, de la platja estant, hom l’estira cap a terra.
DCVB. ROSSEGALL. m. Ormeig de pescar, semblant a l'artet però més petit, que es tira des de terra o es porta amb una barca i essent estirat cap a terra enclou algun peix (Mataró, Badalona, Vilanova i la Geltrú).
Gual, Mar fonda, 85: «la barca d’arrastro. A l’hora de catalanitzar aquesta expressió alguns autors empren el mot arrossegall, ben català tanmateix, i que segons diu el Fabra és “allò que hom arrossega darrera seu”. Encaixa perfectament, sinó que hi ha un altre tipus de pesca dels més primitius, que els pescadors, si més no els d’aquest tros de costa, en diuen precisament arrossegall. És un petit art que es cala tot descrivint una volta i es tiren les cames des de la platja estant. El més petit d’aquests arts que es cala sense embarcació, carregant-se’l un home al coll, i caminant dins l’aigua el va estenent, se’n diu arrossegall de coll.»
Roig / Amades, Vocab. pesca:. Pescar al rosegall. v. Pesca d’aficionats. Amb una barqueta, i arran de la costa, es tira a l’aigua un petit ormeig de l’artet. Els que pesquen, homes i dones, l’arrosseguen una estona arran de la platja sense dir paraula ni produir cap soroll perquè el peix no fugi. En un moment donat, l’estiren cap a terra, i hi agafen algun peixet (Mataró, Badalona, Vilanova).
DIEC. ARROSSEGALL 1 m. Allò que hom arrossega darrere seu. 2 a l’arrossegall loc. adv. Arrossegant. Pesca a l’arrossegall.
DIEC. ROSSEGALL 1 1 m. ARROSSEGALL. 2 m. Ormeig de pesca, semblant a l’artet, que s’arrossega en aigües somes i es cobra des de la platja.
DIEC. ARROSSEGAMENT m. Acció d’arrossegar o d’arrossegar-se. Pesca d’arrossegament. Arrossegament de la fusta.
Savall Vocabulari pescadors, p 58: «Rossegall. Ormeig de pesca consistent en una peça rectangular amb suro a la part superior per fer-la surar, i plom a la part inferior, per fer-la enfonsar... Després anava cap en terra fent circumferència. Quan arribava en terra, quedava la peça fent mitja circumferència. Llavors s’anava trirant dels dos costats i el peix que quedava a l’interior quedava atrapat entre la peça i la platja.... Cada una de les tirades de rossegall es deia rossegallada.»