TORRETA
f. | jardi. | |
1. Test per a plantes, habitualment de forma troncocònica.
2. A Igualada, cossi de terra, de forma tronco-cònica invertida, de 50 a 60 cm. d'alçada, que serveix per a fer bugada.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aymerich, Pregó Sant Fèlix: «Els trets distintius de la comarca arriben fins i tot a algunes peculiaritats lingüístiques... I per això, també em va sorprendre trobar algunes paraules i expressions que no havia escolat mai. Aquí els testos són torretes...
Massip / Llordella, Dialectologia Baix Llobregat, 42: [Esparreguera] «torreta ‘test’».
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 215: «torreta -Test per a cultivar plantes (vegi’s, també, cossi). ‘Té un bé de Déu de torretes, amb flors de totes menes’. Paraula recollida, amb aquest sentit, tant al DCVB com al DIEC2. Segons el DCVB, es diu en terres que van des de les comarques de Girona a les de Tarragona, i també al Priorat. Dubto, però, que es digui gaire a la ciutat de Barcelona.»
Vidal Urpí Parla cubellenca: «una paraula que també pot ser de les més típiques dels cubellencs és torreta (test)»]
DCVB. Torreta f., e) Test cilíndric a tronco-cònic invertit, per a tenir sembrades plantes de jardí (Gir., Barc., Igualada, Tarr., Valls, Priorat).
DCVB. Torreta f., d) Cossi de terra, de forma tronco-cònica invertida, de 50 a 60 cm. d'alçada, que serveix per a fer bugada (Igualada).
CITACIONS LITERÀRIES:
Cuscó, Mirar parlar Penedès, 260: «el filòsof Rodolf Llorens i Jordana (1910-1985), que fa molts anys va descobrir-nos que hi ha un munt de paraules penedesenques que a Barcelona no es coneixen (com després hem pogut comprovar): «Torreta»...
ETNOPOÈTICA:
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. TEST. 2 1 m. Vas de terrissa o d’altres materials, generalment de forma de con truncat amb la boca més ampla que el fons i un forat ordinàriament al mig d’aquest, el qual, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta.
