PEU AMERICÀ
m. | vitic. | |
Cep resistent a la fil·loxera, de procedència americana, que serveix de portaempelt de les varietats autòctones.
COMENTARIS:
Escala, Raïms, 27: «Per tal de no perdre les varietats que fins aleshores s’havien cultivat, es van empeltar un bon nombre de varietats sobre peus americans diferents per tal d’observar l’afinitat de les diverses varietats amb diferents portaempelts.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Cartilla rústica: 9 «lo cep americà o porta-empelt».
Giralt, Vocabulario viña: PEU. Pie. Portainjerto.
Martí Soler, Carrers Vilafranca, 59: «Arran de la plaga de la fil·loxera que va arrasar les vinyes europees, es fa servir el peu americà, que resisteix la fil·loxera. Un vilafranquí, Alexandre Batlle, va iniciar la producció de ceps americans al Penedès.»
Martí Soler, Carrers Vilafranca, 27: «(la fil·loxera) des de França també va arribar la solució, que va consistir a plantar ceps americans resistents a l’insecte i empeltar-los amb les varietats cultivades anteriorment».
Puiggròs, Xarel·lo, 101: «les vinyes amb els ceps Americans empeltats amb les varietats del país»
Querol, Subirats, 33: «Descartats els insecticides i la immersió de les vinyes sota l’aigua per destruir la fil·loxera, s’optà per la substitució dels ceps catalans per ceps americans immunes a la plaga, que no exigissin l’empelt i que fossin escollits per la seva resistència a la sequera...»
Riba. Preu vi, 75: «vinyes de porta-empelt o peu de Rupestris Lot...».
Sadurní Vocab. vinyater, 17: «Americà (peu) Cep introduït a Europa després de la fil·loxera, més resistent, ja que les arrels seves eren més dures i cicatritzaven més aviat.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PEU. m. Tronc d’una planta, o la planta mateixa; especialment, l’arbre o planta sobre el qual es fa un empelt.
