ALIGA (2)
f. | folkl. | |
Ninot en forma d’àliga i que, amb acompanyament musical, representa el ↑Ball de l’Àliga en les festes populars, aconduïda des del seu interior per un membre del seguici festiu.
COMENTARIS:
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major, 21: «àguila: és l’habitualment anomenada Àliga d’acord amb la tradició»
Bàyer, Bolets i animals, 233: «Àliga. Nom català: Àguila. [...] Recollit a diversos llocs del Penedès i Anoia. A banda de designar aquest tipus d’ocells, també s’utilitza el nom «àliga» en el tema del bestiari festiu.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell, 30 d’agost: «De dos anys t’avantatjo, àliga mansa, | i no obstant vas amb peu molt més feixuc. | No perquè t’hàgim tret ja tot el suc, | que en tot un any sols fas tres jorns de dansa. || Precisamentb penso que allò que et cansa | i et va imprimint un aire lent, caduc, | es la inactivitat, l’estar a aixopluc | sense gaudir d’uns cels rics en bonança. || Tot i l’ocell que dus al bec, la traça | que et cal per obtenir una bona caça | no l’has tinguda mai ni, ai las!, t’escau. || Abans, has de saber fer anar les ales. | o et tempta més fer ús de els escales | que alcen els castellers, per caçar un au?»
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 13 «Pastorets, Cercolets, Gitanas, Àliga, Cotoninas, y demés danças de quitxalleta, qui no demanava l’hort pretenia la vinya».
ETNOPOÈTICA:
Lletra popular del Ball de l’Àliga: «Ton pare balla el drac, ta mare balla l’àliga...»
Estalella, Auca Festa major. «L’àliga marxa dansant | endarrere i endavant.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. f. ÀLIGA f. Àguila. 4 f. Figura del bestiari popular que surt a les processons.
