FARALLÓ
m. |
topon.
| |
Roca petita a flor d’aigua amb perill per a la navegació
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 181: «El Faralló Nou... Un faralló és un roc gros, sota l’aigua, lliure, després d’un roquissar... Coromines deia que és un “escull elevat i penya-segat, prop de la costa, o un tros de mar endins” ».
Garcia Soler, Vida marinera: 286 «faralló: roc gros, sota l’aigua, lliure, després d’un roquissar.»
Montanya, Llocs sotaiguats I: 27. FARALLÓ. «Informació oral: Calafell ‘És més petit que la roca. Pedra sola, sense herba, hi ha grapissar blanc’. Sitges ‘ Roca petita, sense alga, hi ha graspellar. No sobresurt’. Torredembarra ‘Roca plana de fang, sense algues. Cria llagostes blanques. Si hi hagués alga les llagostes serien negres. Sol ser petit’. Vilanova ‘Roca movible que es pot arrossegar perquè és petita. Sense alga’... És un mot abundós en la topografia de la costa, tant en forma singular com en forma plural... Les diferències entre roca i faralló, segons la majoria dels informadors rauen en el tamany; el faralló és una roca petita i, quan hi arrapen l’art, el recuperen.»
Roig / Amades,. Voc. pesca. FORELLÓ. m. Fons fangós i pedregós, encara que no de roques grosses (Mataró, Barceloneta, Vilanova)
ONOMÀSTICA:
Montanya, Llocs sotaiguats II: 11 «Sitges: el Faralló de Sant Antoni.»; 50. «Vilanova: el Faralló Nou; Calafell: els Farallons.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. FARALLÓ. m. Roca més o menys aguda que sobresurt del nivell del mar, generalment pròxima a la costa.
