BALDUFA
f. | joc. | |
1 joc. local. A Vilafranca, per contraposició al ↑copoll, la que és de mida més petita i que es fa rodar amb els dits sense necessitat de cordill.
2 vitic. Mena de pupitre en forma de baldufa on se col·loquen cap per avall les ampolles de cava després de la segona fermentació per tal d’aclarir-ne el solatge.
3 zool. marin. Nom que reben diversos cargols de mar, mol·luscs gastròpodes de conquilla en forma de baldufa i anacrats a l’interior, especialment Gibbula nivosa i Gibbula turbinata.
INFORMACIÓ LÈXICA:
[1] DCVB. BALDUFA. f. Peça de fusta en forma de pera, que pel cap més prim té una punta de ferro i que, enrotllant-hi una cordellina i tirant-la amb força a terra, pren un ràpid moviment de rotació damunt sa punta i serveix per jugar a diferents jocs infantils.
[1] DIEC. BALDUFA. f. 1 1 f. Joguina de fusta de forma cònica acabada en una punta de ferro, la qual es fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un extrem i llançant la baldufa contra el sòl.
[2] Rius Morgades, Alt Penedès, 95: «He visitat la cava Parés Baltà... moltes baldufes prenen el lloc dels pupitres d’antany».
[3] Tubau Fauna malacològica, 103: «Algunes de les espècies de mol·luscs [...] són pròpies de les costes penedesenques. Entre els gastròpods o cargols trobem [...] la baldufa Gibbula nivosa»
[3] Josep M. Jansà, Nostra Mar 2, p 11: «Gibbula turbinata, mol·lusc arqueogasteròpode prosobranqui, denominat baldufa. Posseix una closca de forma cònica i secció circular amb la superfície interna anacrada.»
[3] DIEC BALDUFA f. Mol·lusc gastròpode amb la conquilla en forma de baldufa, molt nacrada a l’interior.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
