TITA
f. | zool. ornit. | |
Al Penedès, altre nom de l’ocell més conegut com titella (Anthus pratensis).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells, 90: «tita ‘titella’ Anthus pratensis».
Mestre Raventós, Avifauna Roqueta, 249: «La titella, aquí més coneguda per tita (Anthus pratensis)».
Salvadó, Recull, 208: TITA. Titella Anthus pratensis.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Macià, Ocells Puig Aguilera, 164: «Titella... Hivernant... Parts superiors marronoses llistades de negre. Parts inferiors gris brut amb taques negres... la cua llarga amb rectrius externes blanques, visibles en vol.»
Ortega, Dicc. ocells, 115: «Anthus pratensis... Titella, burella, caganab, cortorliu, cotorliu, pinsà, piula de prat, sit, sordal, tit (titit) de terra, titerella, titeta, titeta sorda, titiet, titina borda, titina sorda, titit, tititet.».
DIEC. TITELLA 2 m. Ocell de la família dels motacíl·lids, d’uns 14 centímetres de llargada i de plomatge ratllat castany, que viu en prats i erms (Anthus pratensis).
