f. | zool. ornit. | |
(Variant: gòtllera) Guatlla (Coturnix coturnix).
La caça i la mecanització agrícola n’han reduït sensiblement la població i, si la veiem present en la carta de molts restaurants, és degut a la introducció de l’espècie Coturnix japonica, guatlla japonesa criada en granges. La pronúncia dialectal tradicional gotlla, per reducció del grup de semiconsonant + vocal [wa], encara roman viva en alguns pobles gràcies a què ha estat un renom habitual. En canvi, per analogia amb el nom de la perdiu, hi ha la tendència urbana a l’adopció del castellanisme *codorniu. (És com una regla de tres: perdiz = perdiu, i, doncs, codorniz = codorniu).
Bàyer / Guasch / Salvadó, Fauna Parc Foix, 84: «Guatlla (Coturnix coturnix). La guatlla és un ocell que pràcticament s’ha extingit al Penedès...».
Bàyer / Guasch, Flora Fauna Parc Foix: Coturnix coturnix. GOTLLA ‘guatlla’. Abans era habitual entre els cultius de cereal, però ara que tot són vinyes és un ocell migrant molt escàs i difícil de veure.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells, 53: «Guàtllera, gotlla ‘guatlla’ Coturnix coturnix».
Macià, Ocells Puig Aguilera, 161: «... el seu cant tan característic. Parts superiors marronoses àmpliament llistades de blanc i negre... pitet i franja ocular marró, el capell àmpliament llistat del mateix color. Parts inferiors d’un marró més pàl·lid que ñes superiors i amb flancs àmpliament llistats.»
Ortega, Dicc. ocells, 52: «Coturnix coturnix coturnix... Guatlla, codorniu, gotlla, gòtllara, gótllera, gòtllera, guala, gual·la, guatlla rodona, guàtlera, guàtllera, marroquinet.»
Salvadó, Recull, 199: gotlla (Vilafranca) ‘guatlla’ Coturnix coturnix.
Alayo, Vint-i-quatre: «S’oïa el set per vuit de la Gotlla».
Bové, Penedès Folklore, 35: «diu també un dels cercolets: “els arbres crien perdius... i gotlles”».
Bosch Planas, Plaça vilafranquina, 149: «l’edificació de cal Gotlla».
Del Penedès 34, 128: «Riera de la Gotlla (Vilobí)».
DIEC. GUATLLA. f. zoo. Ocell de la família dels fasiànids, d’uns 20 centímetres de llargada, el cap i les parts superiors d’un bru negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d’un cendra clar, migrador, molt apreciat pels caçadors (Coturnix coturnix).