m. | zool. ornit. | |
Altre nom penedesenc de l’ocell anomenat xamerlí o torlit i també, al Penedès, ↑sirlot (Burhinus oedicnemus).
En ésser habitual la sonorització de l’alveolar sorda s en posició inicial, fa més lògic que les variants lèxiques en x que ens mostra la lexicografia comparada (xamerlí, ximerlí, ximerlic...) s’originin en la variant samerlí que no pas el procés contrari.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells, 56: «samarlí ‘torlit’ Burhinus oedicnemus».
Ortega, Dicc. ocells, 76: «Burhinus oedicnemus oedicnemus... Torlit, alcaravà, estorlic, estorlit, galdric, sabarlic, saberlí, samarlí, samarlic, sebel·lí, sibel·lí, sibil·lí, sirlot, sorlit, tèrlit, tèrrit xamberlic, toro de garriga, xamarlic, xarlot, xarlot d’ulls grocs, xavarrilic, xebel·lí, ximerlic, ximerliu, xorlit, xorrobit, xurlic, xurrubic, xurubit.».
Salvadó, Recull, 200. SAMARLÍ. (Creixell). Torlit Burhinus oedicnemus.
DIEC. 1 XAMERLÍ m. torlit.
DIEC. 1 TORLIT m. Ocell de la família dels burrínids, d’uns 40 centímetres de llargada, camallarg, de plomatge bru amb dues barres blanques a les ales d’hàbits terrejants (Burhinus oedicnemus).