El nom fa referència a la locució fer la figa, que és un dels gestos d’escarni amb què fan riota entre ells els balladors.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major, , 105: «... El nom de figuetaire deriva de l’expressió “fer figa” que vol dir fer ganyotes i es refereix a la burla constant que els balladors es realitzen entre ells».
El Mònic núm. 215, p 21: «... un dels actes més representatius d’aquesta festa: “La figa te fai”. Amb aquest nom es coneix una màscara-joc ... els figuetaires (nom que reben els integrants d’aquesta mascarada)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Estalella,Auca Festa major. «Hi haurà pels petits dansaires | panderos i figuetaires.»