m. | zool. ornit. | |
Altre nom del bitxac, pel costum d’aquest ocell de posar-se sobre els mànecs de les aixades (Saxicola torquata o el sinònim Saxicola rubicola).
Salvadó, Recull, 207: CAGAMÀNECS. (Cubelles) Bitxac Saxicola torquata. «pel costum de posar-se sobre els mànecs de les aixades».
Ortega, Dicc. ocells, 123: «Saxicola rubicola rubicola... Bitxac comú, bitrac, bitsac, bitxac, bitxam, cagafangues, cagamànecs, caganap, còbit de pit roig, escurot, ric-txec, tuit, xacona.».
Macià, Ocells Puig Aguilera, 167: «Bitxac comú. Saxicola torquata... La gent del camp també l’anomena “cagamànecs”, per la seva característica forma de parar-se i el lloc, que quasi sempre sol ésser pals, branques d’arbust des d’on captura insectes, tant a vol com a terra.»
DIEC. CAGAMÀNECS: BITXAC 1 1 m. Ocell de la família dels muscicàpids, que només ateny 13 centímetres de llargada, de plomatge bru, amb el ventre rogenc i un collaret blanc, i que viu en els conreus (Saxicola torquata).