BECDUR
m. fonet. | zool. ornit. local. | |
A Vilafranca, altre nom de l’ocell conegut com a durbec (Coccothraustes coccothraustes).
COMENTARIS:
El nom vilafranquí de becdur és degut a una metàtesi del nom estandard.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Mestre Raventós, Avifauna Penedès, 131: «Durbec... Al Penedès no hi nia i potser més que com hivernant o de pas, avui caldria considerar-lo com un migrant accidental.»
Ortega, Paranyisme: «L’aliment principal dels fringíl·lids són els grans i les llavors... Amb molta raó, els paranyistes els anomenen ocells de bec dur, diferenciant-los dels de bec tou o bec moll (insectívors)».
Salvadó, Recull, 210. BECDUR. (Vilafranca) Durbec Coccothraustes coccothraustes.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. DURBEC m. Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 centímetres de llargada, plomatge bru, bec molt gros i prou fort per a trencar pinyols de cireres, d’olives, etc. (Coccothraustes coccothraustes).
