m. | zool. ornit. | |
Nom penedesenc de la merla de cua blanca, que té de color negre la resta del cos i que habita en pedregars i penya-segats (Oenanthe leucura).
Bàyer / Guasch / Salvadó, Fauna Parc Foix, 188-89: «Còbit roquer (Oenanthe leucura) A aquest ocell, al Penedès, se’l coneix com a còbit roquer. En canvi, en català, el nom oficial que havia adoptat l’espècie fins fa uns anys era merla de cua blanca i ara és còlit negre».
Domingo, Ocells, 98: «còbit roquer ‘còlit negre’ Oenanthe leucura».
Mestre Raventós, Ocells Penedès, 132: «La merla de cua blanca (Oenanthe leucura), diria més propi el nom de còlit o còvit roquer que se li dóna al Penedès».
Ortega, Dicc. ocells, 125: «Oenanthe leucura leucura... Còlit negre, còbit roquer, còlbit negre, cuablanc, culblanc negre, merla cuablanca, merla de cua blanca, mèl·lera cuablanca, pairol, pairola, pàssera de les negres, roquerol.»
Salvadó, Recull, 207: CÒBIT ROQUER. Merla de cua blanca Oenanthe leucura.
DIEC. MERLA f. 3 merla cuablanca. Ocell que pertany al gènere del còlits, d’uns 17 centímetres de llargada, de coloració negra, tret de les timoneres laterals i del carpó, que són blancs, que viu en paratges rocosos (Oenanthe leucura).