MINYÓ MINYONA
m. i f. |
assoc. castell. | |
1. m. i f. Noi, noia.
2. f. Membre femení del servei domèstic.
3. m. i f., assoc. castell. Membre de la colla castellera “Minyons de ‘Arboç”.
4. m. pl. assoc. Practicant de l’escoltisme. Minyons de Muntanya.
COMENTARIS:
L’ús de minyó/minyona és avui residual al territori penedesenc, limitat al servei domèstic femení i als integrants de la colla castellera dels Minyons de l’Arboç.
INFORMACIÓ LÈXICA:
«Els Minyons de l’Arboç. Neix la colla arbocenca el 1958» [Miralles Fem pinya, p 53].
CITACIONS LITERÀRIES:
Raventós Records adolescència, p 37: «Les minyones de les cases benestants».
ETNOPOÈTICA:
Cançó
«Filla, la meva filla, | si en vols un gipó? | ―Ai, mare, mare meva, no, | que de gipons ja en tinc jo. || ―Filla, la meva filla, | si en vols un minyó? | ―Ai, mare, mare meva, prou! | que de minyó, no en tinc no.» [Sadurní Folklore 1, p 103 Cançons (Adelaida Balcells, 1945)].
Corranda
«Corrandes en són corrandes, | corrandes en són cançons; | mai he vist millor barreja | que minyones amb minyons.» [Llorac Visió Penedès, p 114, recull a Torrelles].
«Fadrins que em voleu bé, | deu-me l’enhorabona, | que m’he enamorat | d’una gentil minyona. | L’amor, la-rà, la-rà, la-rà | la-rà, la-rà, la, la, la.» [Sadurni Folklore 1, p 168 (Sitges, anys 1915-20)].
Fraseologia
«A sants i a minyons, no prometis que no dons»: es diu per indicar que les promeses no han de deixar-se incomplertes [DCVB: MINYÓ].
«El minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare» [DCVB: MINYÓ (Penedès)].
ONOMÀSTICA:
Associacionisme
Minyons de l’Arboç.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MINYÓ m. || 1. Noi; pàrvul o adolescent. Segons les comarques, es dóna al mot minyó una extensió d'edat més o menys gran (cosa que succeeix també amb noi, xic i altres mots semblants): a Mallorca i Menorca s'ha perdut gairebé completament el mot minyó, però la gent el coneix com a indicador de ‘noiet, infant petit’; a Alguer indica un infant d'uns deu anys; en el català continental, en sentit rigorós sol significar un noi de set fins a quinze anys [...] però en sentit ample es diu minyó als adolescents i joves de més edat, i en alguna regió (com la rossellonesa) ve a esser sinònim de «fadrí» o «solter», és a dir, que diuen minyó a l'home fins que es casa. [...] En moltes comarques ha desaparegut del llenguatge normal el mot minyó, substituït per sinònims com noi, xic, xiquet, al·lot, etc.; en algunes es conserva només en l'expressió esser bon minyó (Barc., Igualada).
DCVB. MINYONA f. || 1. Noia; persona del sexe femení i que no passa de l'adolescència; per extensió, la que passa de l'adolescència però continua fadrina (pir-or., or., occ., alg.); [...] D'una minyona que hi ha, n'és filla del rey de Fransa, cançó pop. (ap. Milà Rom. 199). [...] || 2. Criada, sirventa fixa d'una casa (Gir., Barc., Ll., Tarr.).
DIEC. MINYÓ MINYONA 1 1 m. i f. Noi, noia. Grans i minyons. Mestre de minyons. A sants i a minyons no els prometis que no els dons. Si sou bons minyons, demà anirem d’excursió. 1 2 Minyó de muntanya Escolta, seguidor de l’escoltisme. 3 f. Noia de servei.
