CORDÓ
m. |
castell. topon. meteor. anat. folkl. ofici. | |
1. m. ofici. Cordeta d’estructura tubular feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, de lli, de llana, de seda, etc., que serveix per a subjectar peces de vestir o de calçar o altres objectes. Els cordons de les sabates. Els cordons d’una bossa. Dur el vestit cenyit amb un cordó. Per a tocar la campana, hi ha un cordó amb una anella.
2. m. topon. Cordó litoral.Dunes o munt de palets i arena, que s’acumulen al llarg de les platges.
3. m. meteor. Núvol semblant a una cordonada.»
4. m. castell. En un castell humà, els castellers que col·locats al darrere, cenyeixen els baixos per tal de lligar-ne el basament.
5. m. bot. Cordons de gitana. Planta herbàcia de flors en panolles penjants, de color vermell, freqüent en jardinerai (Amaranthus caudatus).
6. m. anat. Cordó umbilical.
7. m. folkl. Fer cordó. a) Figura del ball de gitanes. Dos cercles concèntrics (un de gitanos i l'altre de gitanes) roden en direcció contrària entorn d'un pal del qual surten unes cintes que cada ballador i balladora porten en la mà, i que es van teixint damunt el pal, donant a la part superior d'aquest l'aspecte d'un cordó gruixut teixit. b) Conjunt de persones col·locades a intervals al llarg d’una línia per impedir el pas d’un costat a l’altre d’aquesta línia.
8. m. ofici. Cable elèctric constituït per un o diversos conductors flexibles aïllats, sovint protegits per una coberta comuna també flexible, destinat especialment a les instal·lacions domèstiques, a l’alimentació d’aparells electrodomèstics o a efectuar determinades connexions provisionals entre aparells.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 73: «Cordó: en el lèxic casteller, persona col·locada darrera el baix que amb el seu pit toca l’esquena d’aquest i que, amb els braços estesos, agafa els altres cordons lligant així el peu del castell. Els segons d’un castell amb folre també tenen cordons, i en poden portar els terços d’un castell amb manilles.»; «Cordó, el: Coreografia del Ball de les Gitanes que consisteix a trenar i destrenar les cintes a l’en torn del pal.»
Brotons Enciclopèdia castellera, p 193: «Casteller que es col·loca darrer el baix: home/dona del darrere (Valls i Tarragona); contrafort; cordó (Vilafranca)»
Manent Núvols Penedès, p 43 «Cordó: És com una faixa de núvols. Pot equivaler a calçada (núvol). Recollit a la Joncosa i al Vendrell.»
Manent Núvols Penedès, p 43 «Cordonada: Semblant al cordó (núvol). Recollit a Calafell i Sant Vicenç de Calders.»
Miralles Fem pinya, p 91-94. CORDÓ (I CONTRA-CORDÓ): Home que es col·loca darrera el baix per tal de lligar el basament del castell. Els que formen el cordó es traven entre ells formant una segona anella, al voltant de la qual formen els baixos. El nom de cordó s’aplica també en general a tot el basament del castell o pinya. El contra-cordó és la tercera anella del peu del castell; acostuma a lligar els castells de tres o quatre homes de base; cadascun dels individus que l’integren es situen entre els que formen el cordó i la seva missió és, no tan sols la de lligar-los, sinó que també apuntalen les crosses que tenen davant.
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova. «Cordó com a equivalent de seguici, filera o ‘arrenglerament sense discontinuïtats’. Un cordó de gent, en el mateix sentit d’’un continu’ o ‘un seguit de gent’.»
Vilà Sitges festa major, 33: «CORDÓ. El trenar les cintes com un cordó o sia voltant-les apretat, fent el ball de Gitanes.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cuscó Mirar parlar Penedès, p 259: «... anàvem remant pel Xúquer [...]. Va ser aleshores que em va dir que dels camins que voregen el riu en diuen «el cordó». I, a mi, aquest fet em va recordar «el cordó» dels castells (que conec bé perquè jo vaig fer de «cordó» en algun castell de gamma extra... Aquests camins a banda i banda del riu fan la mateixa funció que «el cordó» rere els baixos del castell. Delimiten. Com el «cordó de les voreres». Però enlloc havia sentit aquest ús i tampoc no l’he trobat reflectit a l’Alcover-Moll. I penso que és una accepció interessant i enriquidora del terme.»;
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CORDÓ m.: || 1. Conjunt de diferents fils retorts formant una espècie de corda prima, d'estructura cilíndrica, que serveix per a subjectar peces de vestir o de calçar o altres objectes. Especialment: a) nàut. Cadascun dels cordells que retorçuts formen un cap o corda. «Cap de tres cordons», «cap de quatre cordons», es diu segons el nombre de cordells que formen la corda. Cordó gruixat: cadascun dels caps torçuts que formen un calabrot (Mall.).—b) nàut. Cadascuna de les voltes que fa la corda d'un aparell en els seus bocells o quadernals; l'aparell es diu de quatre cordons, de sis cordons, etc., segons el nombre de voltes (Barc.).—c) Corda que porten cenyida els frares de certes ordes religioses i els ermitans. Frare de cordó sota aixella: es deia dels franciscans o caputxins grossos que duien el cordó en amunt (Aguiló Dicc.).
|| 2. Línia o faixa prima que es destaca, amb relleu o sense, damunt una superfície més o menys llisa. Especialment: a) Cadascuna de les retxes primes i de relleu que formen certs teixits (Mall.). .—b) Orla que es fa al voltant de les monedes perquè sien difícils de falsificar.—c) Motllura cilíndrica que circueix la columna a manera d'anell, per damunt la base o per davall el fris del capitell.—d) Faixa horitzontal que manifesta exteriorment la divisió d'un pis.—e) Sèrie de pedres o de pilots de morter que els mestres de cases posen entre filera i filera de teules, dalt la teulada, perquè estiguin més subjectes i el vent no se les emporti (Mall.).—f) Cadascun dels dos regruixos de fusta que circueixen la barca, un a la part superior i l'altre prop dels embornals (Mall.).—g) Vorera del marxapeu o assera, que es distingeix de l'enrajolat de la mateixa assera. —h) Filera de terrossos grossos que es posa tot al voltant del formiguer, damunt la garlanda d'aquest, per sostenir els altres terrossos (Mall.).—i) Riscla de l'erer (St. Llorenç des C.).—j) Petita duna o munt de palets i arena, que es forma al llarg de les platges (Tarr.). El seu nom tècnic és cordó litoral.—k) Cavalló o munt llarguer de terra que es fa per aturar l'aigua i separar una taula de l'altra en els arrossars i altres terres de reguiu (Ribera de l'Ebre).
|| 3. Pasta d'ensaimada que quan ha tovat s'estira i se li dóna forma llarguera com a una corda, i enrevoltant-se després forma l'ensaimada (Mall.).
|| 4. Cordons de gitana: planta de la família de les amarantàcies: Amaranthus caudatus (Plana de Vic). És tota vermella i té les flors en panolles penjants, de color vermell clar; és molt estimada com a planta de jardí.
|| 5. anat. a) Cordó espermàtic: lligament especial que sosté el testicle; cast. cordón espermático.—b) Cordó umbilical: vas de forma tubular que uneix el fetus amb la placenta.
|| 6. Els Cordons: constel·lació que, segons informació que tenim de la Conca de Tremp, és la del Carro gros, i segons ens digueren a Castelló de la Plana, està situada prop de la Galera (constel·lació que a Mallorca és anomenada Ses Cabrelles).
|| 7. Conjunt de tropa o altra gent col·locada de distància en distància i que té per finalitat aturar el pas dels enemics, impedir que entri o surti qualcú d'un recinte, que es passi per un lloc determinat, etc. Si l'objecte és impedir la comunicació entre gent infectada i gent sana, es diu cordó sanitari.
Cult. pop.—Parar cordó: acte de posar-se alguns joves a banda i banda de camí sostenint els caps d'una faixa o cinta que travessa el camí per impedir aparentment el pas a un company llur quan ve de casar-se a poble extern (Urgell).—Fer cordó: una de les parts del ball de gitanes. Dos cercles concèntrics (un de gitanos i l'altre de gitanes) roden en direcció contrària entorn d'un pal del qual surten unes cintes que cada ballador i balladora porten en la mà, i que es van teixint damunt el pal, donant a la part superior d'aquest l'aspecte d'un cordó gruixut teixit; d'això en diuen fer cordó (Amades Git. 62).
DIEC CORDÓ. 1 1 m. Cordeta generalment d’estructura tubular feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, de lli, de llana, de seda, etc., amb ànima o sense. Els cordons de les sabates. Els cordons d’una bossa. Dur el vestit cenyit amb un cordó. Per a tocar la campana, hi ha un cordó amb una anella. 1 2 m. Cordeta amb què se cenyeixen l’hàbit els frares de certs ordes religiosos. Cordó de Sant Francesc. 1 3 m. Banda que porten com a insígnia els membres de certs ordes de cavalleria. 1 4 m. Cinta que sosté o aguanta una condecoració. 1 5 m. Ornament proveït de nusos i borles, que penja a cada costat d’un capel. 1 6 m. En els instruments aeròfons de fusta, cordeta agafada a l’instrument que permet de mantenir-lo penjat al coll. 1 7 no arribar els cordons per a alguna cosa No tenir prou diners per a fer-la. 1 8 tenir els cordons de la bossa Tenir el maneig dels diners. 2 m. Cable elèctric constituït per un o diversos conductors flexibles aïllats, sovint protegits per una coberta comuna també flexible, destinat especialment a les instal·lacions domèstiques, a l’alimentació d’aparells electrodomèstics o a efectuar determinades connexions provisionals entre aparells. 3 1 m. Estructura anatòmica semblant a un cordó. Cordons nerviosos. 3 2 cordó micelià Feix d’hifes que creixen paral·leles i són visibles a la base dels basidiomes o entre el substrat. 3 3 cordó umbilical Cordó flexible que uneix el melic del fetus a la placenta de la mare. 4 1 m. Motllura en forma de cilindre massís. 4 2 m. Orla gravada al cantell de les monedes que en fa més difícil la falsificació i posa en evidència si han estat retallades o hi falta metall. 4 3 m. Llista estreta i de relleu que, repetida, forma els teixits acanalats.
4 4 cordó litoral [o cordó de platja] Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral·lelament a la línia de la costa i més alta que les plenamars. 5 1 m. Conjunt de persones col·locades a intervals al llarg d’una línia per impedir el pas d’un costat a l’altre d’aquesta línia. Un cordó de policia impedia l’accés a la plaça. 5 2 cordó sanitari Defensa que s’oposa a una epidèmia mitjançant mesures administratives i materials que n’impedeixen la propagació. 5 3 m. Conjunt de castellers que cenyeixen els baixos. 6 m. cordons de gitana Planta herbàcia anual de la família de les amarantàcies, de fulles ovades o rombals i flors petites, vermelles, groguenques o blanquinoses, disposades en llargues panícules penjants, sovint plantada com a ornamental (Amaranthus caudatus).
