COSTER COSTERA
adj. m. i f.
|
topon. paper.
| |
1. adj. Rost, que fa pendent.
2. adj. Situat a un costat.
3. m. i f. topon. Part lateral d’una muntanya.
4. m. paper. Els fulls de paper defectuosos que es posen a les parts superior i inferior d’una raima.
5. adj. Propi de la costa o vorera de la mar. Navegació costera.
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Selfa Onomàstica Vespella, 57: «Lo coster de Nicolau. Partida de terreny muntanyosa.»
Recull del Grup d’Estudis Toponímics de l’I.E.P.:
· Balmes del Coster Mitger (Ribes).
· El Coster (Cunit, la Bisbal, Ribes).
· El Coster Gros (Cubelles).
· La Costera (Sitges).
· Els Costerets (Olivella, Ribes).
· Els Costers (La Bisbal, Ribes).
· Partida del Coster (Bonastre).
· Partida de les Costerades (Bonastre)
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. COSTER, -ERA adj. i subst. m. I. adj. Lateral; situat a un costat. Anar coster: anar de costat, no anar dret. Fer coster: anar tort, tirar a un costat. (Són locucions arcaiques). II. m. Cosa pròpia del costat. Especialment: || 1. Part lateral d'una muntanya o pujol (Penedès, Urgell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, Mall.). Pendent del terreny en general, i especialment el d'un camp o vinya (Tortosa, Men.). || 2. Cada una de les dues parets laterals d'una casa, que formen angle amb les façanes de davant i darrera (Mall.). || 3. Tauló que només està serrat per una cara i conserva per l'altra l'escorça, per haver estat tallat de la part lateral de la soca (Cat., Val., Bal.). || 4. Cadascuna de les barres inferiors horitzontals on van clavades les baranes del carro (Olot, Montbrió, St. Feliu de G.). || 5. Cada una de les parets més llargues de la pastera (Tortosa). || 6. Peça de fusta que forma la paret anterior de la menjadora de l'estable (Mall.). || 7. Cadascuna de les dues barres laterals més llargues de la bastimenta de carro (Campos, Vilafr. de B.). || 8. Cadascun dels dos taulons d'ullastre, de mig pam de gruix per un pam i mig d'amplària, que sostenen la roda de la sínia (Manacor). || 9. Post que els terrissers empren per a deixatar la terra argilosa per a fer l'engalva (La Bisbal).
|| 10. Cadascuna de les dues estelles que sostenen la llenya del forn (Terrassa, Lluçanès, Olost, Palamós). || 11. Cada una de les bigues, més petites que les ordinàries, que jeuen damunt la jàssera d'un sòtil o teulada (Mall.). || 12. Els fulls de paper que van a la part superior o inferior de la reima i que solen esser defectuosos (Barc.). || 13. Mesura d'aigua de rec, un poc més gran que la mola (Val.). III. adj. Propi de la costa o vorera de la mar.. Llagut coster: el que per la seva construcció no és adequat per a fer-se lluny de la costa. Navegació costera: moviment d'embarcacions que segueixen la costa, que no fan viatges entre riberes allunyades.
DIEC. COSTER -A 1 1 adj. Rost 1. (Que fa pendent. Una pujada molt rosta. Allí la riba és rosta.). Un camí coster. 1 2 venir costera una cosa Fer-se costa amunt una cosa. (Resultar molesta o difícil.). 2 1 m. Pendent 2 2. (Terreny pendent. Va caure rodolant pel pendent i es va trencar una cama. Pujava fatigosament pel pendent.). 2 2 m. Part lateral d’una muntanya. 3 m. Paret d’una mina o d’una excavació. 3 1 adj. Situat a un costat. Les parts costeres. 3 2 fer coster No encertar el blanc. 4 m. Primer i darrer dels taulons que se serren d’un tronc. 5 m. Grup de sis fulls de paper defectuós que antigament es posava a la part superior i a la inferior de la raima, com a protecció, utilitzat per a proves.
