COVE
m. | ||
m. Cistell gran, de fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons, fet de vímets o canyes, que serveix per a diferents usos. Cove de patata. Cove de pagès. Cove de pastor.
COMENTARIS:
Morfologia
Hom acostuma a fer el plural etimològic còvens.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes Proa popa, p 11: «A còvens. Els coves eren uns recipients portàtils grans, de fondària major que l’amplària, fet generalment de vímet, que els pescadors utilitzaven especialment per a transportar i posar el peix.»
DCVB. COVE DE PAGÈS m. el que duen els pagesos per portar el menjar i altres coses del seu ús (Vilafranca del Penedès).]
DCVB. COVE DE PASTOR m.: té uns 30 cm. d'altària per 40 de diàmetre a la boca (Vilafranca del Penedès).]
DCVB. COVE DE PATATA m.: és de canya i vímens, de 50 cm. tant d'amplària com d'altària (Vilafranca del Penedès).
Giralt Vocabulario viña, p 60: COVE. Cuévano. Recipiente de mimbre de forma casi cilíndrica donde se coloca la vendimia. Su cabida suele ser de unos 90 kilos de racimos.
CITACIONS LITERÀRIES:
m. Cistell gran, de fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons, fet de vímets o canyes, que serveix per a diferents usos. Cove de patata. Cove de pagès. Cove de pastor.
ETNOPOÈTICA:
Fraseologia
«A Vilanova, la lluna en un cove»: d’aquí ve el renom de llunàtics amb què s’anomenen ells mateixos, els vilanovins.
«Fer-ne una com un cove»: sifnifica fer una cosa malament i que pot tenir males conseqüències.
«Qui fa un cove, fa un cistell»: significa que el qui fa una acció de certa mena en pot fer d'altres de semblants.
«Voler agafar la lluna amb un cove»: pretendre coses impossibles.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. COVE (i dialectal covo). m. Recipient gran, de més o menys fondària, més ample de dalt que de baix i fet de vímens o de canyes, que serveix per a diferents usos i especialment per a transportar la roba a rentar o rentada, per a dur fruita, etc. Cove bugader o cove ruscader: el que s'empra per a posar-hi la roba de la bugada. Cove de fer secla: és de poca altària, ample de boca, i serveix per a transportar terra (Massalcoreig). Cove de pallar: és de grans dimensions i serveix per a traginar palla (Empordà, Montseny). Cove peixeter (ant. cove pescater) o cove de peix: el que és molt baix i serveix per a dur el peix a vendre. Covo de figueralera: és petit i el duen les figueraleres quan van a collir figues (Sineu). Cove de collir figues: té quatre anses, i les seves dimensions són de quatre a cinc pams d'alt per dos i mig d'ample (Campanet). Cove terrerol: és teixit de vímens gruixuts i sense pelar, i té la mateixa cabuda del cabàs; serveix per a collir figues (Falset). Covo de figues seques: és de grans dimensions, hi caben de quinze a vint arroves de figues seques (Campanet). Covo pomer: té forma cilíndrica; sol tenir tres pams d'altària per tres d'amplada i serveix per a dur pomes i altra fruita; a mitjan alçada té una faixa horitzontal de verducs (Artà). Covo de forn: només té uns 25 cm. d'alçada, però quatre pams d'ample, i l'empren els forners per a dur el pa (Mall.). [...] Cove femeter: és baixet i de boca ampla i serveix per transportar els fems al carro (Bagà, Tremp, Massalcoreig). Cove de tragí: cartra (en l'Alt Pallars). En els antics enterraments i funerals s'empraven coves per a repartir pa als pobres; d'ací venia que es digués «enterro de tants coves». || 2. Forat que hi ha davall el banc d'espardenyer, i dins el qual posen les eines de l'ofici (Girona). | 3. Conjunt de coses que omplin un cove; quantitat de coses que hi cap. || 4. Covo!: es diu cridant satíricament a les collidores d'oliva que no tenen el paner ple quan n'és hora (Mancor). Loc.—d) Fer-ne una com un cove: fer un desbarat, fer impensadament una cosa que pot tenir grans conseqüències i desagradables (Cat., Bal.). —g) Voler agafar la lluna amb un cove: pretendre coses impossibles (Urgell, Empordà). Refr.—a) «Qui fa un cove, fa un cistell» (Vallès, Barcelona, Penedès, Camp de Tarr., Urgell, Segarra).
DIEC. COVE m. Cistell gran, de fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons, fet de vímets o canyes, que serveix per a diferents usos. Cove bugader. El cove de la roba bruta. Cove peixater, de peix. Cove femater.
ETIMOLOGIA:
DCVB. COVE: del llatí cŏphĭnu, mateix significat.
