CORRIOL
m. | topon. | |
1. m. topon. Camí estret de muntanya.
2. m. topon. Córrec, excavació suoerficial produïda pel pas d'aigua de pluja.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. CORRIOL m. Córrec, excavació produïda pel pas d'aigua de pluja abundant damunt la terra (Vilafranca del Penedès).
Sadurni Sant Pere, p 260: «corriol: camí estret de muntanya».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. CORRIOL m. || 1. Camí estret, que no dóna pas per a gaire més d'una persona a la vegada (pir-or., or., occ.). Corriol de cabres: caminet molt estret i de mala petja. Corriol de travessa: el que serveix per a anar d'un camí a un altre fent drecera. || 2. Rodera, senyal que deixen les rodes en el fang o en la pols dels camins, o la fusta quan l'estimben pel pendís. [...] || 4. Corrua, filera de formigues. «Corriol de formigues, senyal de pluja» (refr. de Llofriu).
DIEC. m. Camí estret. Un corriol costerut el dugué fins a la casa.
