m. | folkl. | |
Joc festiu, normalment nocturn, en què la multitud intenta esquivar els efectes pirotècnics de l’acció del ↑bestiari de foc i dels ↑balls de diables, en un recorregut prèviament establert.
En aquest element festiu, batejat com a correfoc en les festes de la Mercè barcelonines, la intervenció experimentada de ↑dracs i ↑balls de diables del Penedès i la complicitat espontània del públic, que cuitava d’evadir les espetegades de la pirotècnia, el convertí de seguida en una part de la festa del qual, com un element de participació diferenciat de les professons i cercaviles, se n’ha escampat la celebració per tot el país.
Bienve Moya Cada dia festa, p 102: «Aquella nova Mercè oferí a la cultura popular festiva catalana una de les activitats més rellevants, i gairebé indispensables, en tota festa major actual: el correfoc. Tant l’activitat com la seva denominació nasqueren l’any 1979 en ocasió d’una trobada de dracs de Catalunya, on només se’n localitzaren sis: el de Vilanova i la Geltrú, el de Sitges, i Sant Pere de Ribes... el de Vilafranca, el d’Olot,,, el de Solsona i la Guita de Berga... Per suplir l’absència de dracs, van convidar-hi dues de les poques colles de diables -tots radicades en poblacions de la regió de l’Alt Camp-Penedès- que existien en aquell moment, els diables de Vilanova i la Geltrú i els de l’Arboç... D’aquella trobada de dracs nasqué el Correfoc a la nova Mercè de Barcelona.»
Salvador Palomar a Caramella n. 25, p 42: «el correfoc...és... la gran invenció de la festa catalana del darrer quart del segle XX en el sentit de creació»
DIEC. CORREFOC m. Joc de carrer en què la multitud corre per esquivar els focs d’artifici de dracs, de diables i d’altres personatges fantàstics.
GEC. CORREFOC m
Joc de carrer en què la multitud corre per a esquivar els focs d’artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics de la mitologia popular.
Sol fer-se de nits, i constitueix un episodi essencial en nombroses festes majors i diades assenyalades arreu de Catalunya.