CORONAR
v. tr. | castell. vitic. | |
1. castell. Creuar l’anxaneta el dalt d’un castell i ↑carregar-lo.
2. vitic. Podar un cep per empeltar-lo.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 73: «Coronar: En el lèxic casteller, carregar un castell.»
Miralles Fem pinya, p 91-94. CORONAR (el castell): Moment en què l’anxaneta és al cim i fa l’aleta. Llavors el castell està carregat.
Sadurni Vocab. vinyater. CORONAR. Tallar un cep a fi de fer-ne canviar la varietat, empeltant-lo de nou.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CORONAR v. I. tr. || 1. Guarnir de corona; posar la corona al cap. Especialment: a) Posar solemnement la corona a un monarca. Coronar rei o coronar en rei: posar la corona solemnement a qualcú com a rei. || 2. Donar esplendor (de glòria, de premi, etc.). || 3. Guarnir la part superior d'una cosa. || 4. Tallar en rodó una soca o una branca. || 5. Tallar a un arbre les branques velles perquè en tregui de noves. || 6. Serrar els caps d'un tros de fusta (Eiv.). || 7. Repolir i refinar els contorns i vores dels objectes fustejats (Vallcebre, Rupit, Merlès, Ripoll, ap. Amades Past. 120). || 8. Omplir un got o altre recipient fins a la vorera. || 9. Llevar a un ou un tros de closca per beure'l (Plana de Vic). || 10. Posar capell als modolons o garberes (Aguiló Dicc.). || 11. Llevar a una camisa o faldes la part superior dolenta i posar-n'hi de nova (Llofriu). || 12. Acabar, perfeccionar.|| 13. Fer cornut, enganyar una dona al seu marit (Val.). II. intr. Començar a treure el cap un infant per a néixer (Llofriu). «L'infant ja coronava i la llevadora encara no havia arribat».
