CULLERA

Fraseologia

«Què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?»

DCVB. CULLERA f. I. Instrument de metall o de fusta generalment, que consisteix en una petita pala còncava i ordinàriament oval, amb un mànec, la qual s'empra per a prendre el contingut d'un recipient i portar-lo a un altre recipient o a la boca de les persones, que se'n serveixen per a menjar substàncies líquides o semilíquides.

II. Instrument o peça de forma semblant a la de la cullera de menjar. || 1. Estri de forma igual a les culleres de menjar, que es donava com a premi en els certàmens cavallerescs, especialment en el joc de la ballesta i en les corregudes de cavalls. || 2. Vas cilíndric d'aram o ferro, amb un llarg mànec vertical, que serveix per a treure l'oli, aigua, etc., del sòl d'una gerra o barril, sense haver de ficar-hi el braç. || 3.  Eina que té en conjunt la forma del tribe, però que en lloc de punta de barrina té una paleta còncava de vores tallants, i l'empren els esclopers per a buidar l'esclop i fer-li la cavitat convenient (Empordà, Garrotxa, Ripollès, Solsona). Els pastors usen una eina semblant per a fer treballs de buidat a la fusta, no sols d'esclops, sinó d'altres instruments (Ripoll). || 4. En l'antiga artilleria, cullera o carregador era un instrument que apareix descrit amb aquestes paraules: «És una hasta al fi de la qual se posa un soquet, y sobre ell, una llauna de aram doblagada a modo de una mitja caña, i serveix per posar la pólvora dins lo canó» (Barra Artill. 8).  || 5. Paleta còncava per a posar encens dins l'encenser. Un ensenser ab la cullera y barqueta de plata, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 863). || 6. Salabre gran format per un mànec de fusta amb una forqueta de ferro a l'extrem, la qual porta penjant un sac fet de xarxa, i serveix per a treure el peix de l'art (Canet de Mar). || 7. Eina que els llanterners empren per a posar l'estany fos dins les siquietes del motlle de barretes d'estany, i consisteix en un recipient de ferro, de forma cònica invertida, adherit a un mànec; es tira l'estany fos dins la boca del con, i surt a raig prim pel foradí que té en la punta (Sóller). || 8. Cullera acanalada: eina que s'utilitza per la fabricació de mosaics (Labèrnia-S. Dicc.). || 9. Alarb o paleta de la roda del molí d'aigua (Deià, Mancor). || 10. Forma còncava no gaire fonda, en general. || 11. Au palmípeda de l'espècie Platalea leucordia L.; és gamballuda, blanca, amb un plomall al cap, i una taca groga al pit, i té un bec llarguerut que s'eixampla bastant per l'extrem; viu a les vores dels estanys del litoral. || 12. Au palmípeda de l'espècie Anas fusca L., és de color negra i té de llarg devers mig metre; és ocell de pas que es veu als aiguamolls de la costa però no és gaire abundant (Vayreda Fauna Ornit.). || 13. Culleres de pastor: planta de la família de les compostes, espècie Leuzea conifera (Cat., Val.). III. Pescar a la cullera: procediment de pesca que es fa amb una barca, la qual porta dos pals llargs que surten per la borda cap a proa component un angle obtús, i enmig de l'espai d'entre pal i pal, va fixa una xarxa que forma un xic de bossa al centre; un dels tripulants voga a tot rem, i l'altre va introduint els pals i la xarxa dintre l'aigua, tornant-los a treure de seguida, com si donés cullerades a l'aigua (Barceloneta, ap. Roig i Amades, BDC, xiv, 50). Loc.— f) Ficar-hi la cullera: intervenir a una discussió o conversa sense esser-hi demanat.—g) Venir cullera amb fesol: venir molt bé, escaure-hi molt (Tarr., Montblanc).— i) Fer la cullera a algú: molestar-lo amb la insistència d'una mateixa cosa (Igualada). Refr.— d)  «Què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?» (Vallès, Bages, Segarra, Urgell): ho diuen referint-se a un qui vol fer coses que no entén.—e) «D'agafar les culleres, n'hi ha de moltes maneres»: al·ludeix a la diversitat de procediments de fer una cosa.

DIEC. CULLERA.  1 f. Estri, generalment de metall o de fusta, que té la forma d’una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval, la qual serveix per a prendre una porció del contingut d’un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca. Una cullera i una forquilla d’argent. Culleres de fusta de boix. 2 1 f. Recipient troncocònic o cilíndric de planxa, recobert interiorment de material refractari, que serveix per a transportar la fosa o l’acer líquid del gresol, forn o convertidor als motlles o lingoteres. Cullera de fonedor. 2 2 f. Recipient cilíndric amb vàlvula al fons, emprat per a buidar l’aigua, el fang o els detrits d’una perforació mitjançant el mètode del cable. 2 3 f. Estri de pescar que consisteix en un mànec llarg de fusta a l’extrem del qual hi ha dos ferros formant forca que sostenen una bossa de xarxa. 2 4 f. Eina semblant a una barrina que té la punta en forma de paleta còncava de vores tallants, emprada pels esclopers per a buidar l’esclop. 2 5 f. En les màquines excavadores i carregadores, accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment per a treballs d’excavació i de moviments de terra. 3 f. En pint. industrial i decorativa, petita àrea que ha restat sense pintar per oblit. 4 f.  Ànec cullerot. (Ocell de la família dels anàtids, amb un gran bec molt eixamplat a l’extrem (Anas clypeata).) 5 f. pl. culleres de pastor Pinya de Sant Joan. (Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatipartides o pinnatisectes, blanquinoses per sota, i flors purpúries o blanquinoses agrupades en capítols grossos amb aspecte de pinya, pròpia de contrades mediterrànies (Leuzea conifera).)

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat