CUITOR CUITORA
adj. | alim. | |
adj. alim. Que cou bé. Llegum cuitor.
adj. alim. Que fa coure bé. Aquesta aigua és cuitora. L’aigua de Sant Magí no és bona cuitora.
CITACIONS LITERÀRIES:
Mediona Riudebitlles, p 104: «s’hi feien fontades molt concorregudes, com la de la Cuitora el dimarts de festa major».
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Bosc de la Cuitora (Pontons).
La Font Cuitora (La Llacuna i Pontons).
Parc i Font Cuitora (Capellades). Mediona Riudebitlles, p 13: «La bassa de Capellades, amb la font Cuitora i la font de la Reina.»
Torrent Cuitor (Terrassola i Lavit).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. CUITOR, -ORA adj. || 1. Bo per a coure. Aigua cuitora: aigua bona per a cuinar. || 2. Que cou fàcilment (Mall.). || 3. (Terra) abundant de matèries fertilitzants, que produeix molt i amb facilitat (Mall.). || 4. fig. Frissós, que fa les coses de pressa o abans del temps oportú, o vol que les hi facin (Mall.). 2. CUITOR f. || 1. Qualitat de coure's la vianda amb facilitat o amb dificultat (Empordà, Maresma). Esser de bona cuitor o mala cuitor: esser fàcil o difícil de coure. «Aquestes fesoles són de bona cuitor». || 2. ant. Cuitura o coïssor.
DIEC CUITOR -A adj. De bon coure. Llegum cuitor.
