COLLA
f. | castell. marin. | |
1. Conjunt de persones o animals que fan plegats una feina determinada.
2. castell. conjunt dels ↑castellers que, agrupats amb la intenció d’aixecar construccions humanes, estan comanats pel mateix ↑cap de colla i porten una camisa del mateix color.
3. marin. Corda llarga on van lligades les nanses en els calaments d'aquestes en gran nombre.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miralles Fem pinya, p 91-94. COLLA: Conjunt de castellers que, formant agrupació o entitat, es dediquen a fer castells; obeeixen un mateix cap i porten igual distintiu (el qual ve donat pel color de la camisa).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. COLLA f. || 1. Parella; conjunt de dues persones o coses que estan o treballen juntes. Una colla de coloms: parella de coloms mascle i femella (Mall., Men.). Una colla de cans: parella de cans que viuen junts i solen anar a caçar plegats (Mall., Men.). Colla de botons: conjunt de dos botons units per una cadeneta que serveix per a embotonar el puny (Mall.). || 2. Conjunt de persones o animals que fan plegats una feina determinada (or., occ., val., eiv.). «La colla d'era»: els tres o quatre animals que treballen plegats en la batuda (occ., val.). «Una colla de segadors» (or., occ., val.) o «de garbers» (Urgell) «La colla de les eugues»: l'eugassada d'un poble, que es mena a la muntanya a péixer en l'estiu (Andorra, Pallars). Colla de castells: conjunt d'homes i nens que formen la totalitat d'elements necessaris per a fer els castells dels «xiquets de Valls» (l'enxaneta, aixecador, gralla, timbals, etc.). || 3. Conjunt de persones aplegades deliberadament per a un fi; per extensió, conjunt d'animals o coses, grup, estol (or., occ., val., men.), Esser de la colla: pertànyer al grup de què es parla. || 4. Corda llarga on van lligades les nanses en els calaments d'aquestes en gran nombre (Vilan. i G.). || 5. Tascó, peça que ficada entre altres dues serveix per a fer forta la unió entre elles (pir-or., or.). Colla de l'arada: el tascó que va entre la cua del dental i l'esteva. Colles de l'aixada o d'altra eina: tascons que es posen entre el ferro de l'eina i el mànec per evitar que aquest s'afluixi i es separi (Vallespir, Empordà, Garrotxa). «Perquè no m'escapi la destral, me cal posar-hi tres colles».
DIEC COLLA 1 1 f. Nombre de persones aplegades deliberadament per a un fi. Una colla de carregadors. Dues colles de segadors. Una colla de lladres. Anar a colles.
1 2 f. Quantitat de persones que concorren en un mateix grup. Força colla, molta colla. Potser som massa colla. 1 3 f. Coble 3. (Conjunt de dues persones, dos animals o dues coses que estan o treballen junts.) 1 4 colla de gats Grup de persones poc importants. No facis cas de les seves crítiques: són una colla de gats.
1 5 f. Conjunt, col·lecció. He comprat una colla de llibres de medicina. Els caçadors amb una colla de gossos. 2 1 f. Cabestre 2. (Corda que uneix cada nansa al calament.).
2 2 fer colla Dujar un cap o cable. 3 f. estar a la colla una nau Estar disposada per a fer-se a la mar.
