CÀVEC CAVEGUET
m. dim. | agric. | |
1. m. agric. Espècie d'aixada que té la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de manera que resulta de forma trapezial o triangular, i serveix per a cavar.
2. m. dim. agric. Caveguet. Càvec petit que es pot fer anar amb una mà.
COMENTARIS:
Fonètica
Amb la variant sitgetana càvet.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña, p 53: CÀVEC. Azadón. Especie de azada con la hoja más ancha en su parte anterior que en la posterior.
CITACIONS LITERÀRIES:
Goigs Penedès 2, p 9 «lo càvec ferí | la cama, i senyal | en ella imprimí».
Riba Preu vi , p 72: «esplanar amb aixades o càvecs tota la parcel·la plantada..»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CÀVEC (i ses variants càvet i càvic). m. || 1. Espècie d'aixada que té la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de manera que resulta de forma trapezial o triangular, i serveix per a cavar.
DCVB. CAVEGUET. m. Espècie de càvec de fulla estreta i curta, que serveix per a herbejar o entrecavar (or., bal.).
