m. pl. | art. ofici. folkl. joc. ictiol. entom. | |
1. art. Bastiment, generalment de fusta, que serveix per a sostenir el quadre que s’està pintant.
2. ofici. Instrument d’espardenyer.
3. pl. folkl. Ninots del bestiari festiu que, en forma de cavall i en grup, son menats per balladors que se’ls passen pel cos i simulen ser-ne cavalcadors que interpreten danses de forma coordinada. Ball de Cavallets.
4. m. pl. joc. Atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s’instal·len diversos artificis que poden estar dotats de moviments autònoms.
5. ictiol. Cavallet de mar. : peix de la família dels singnàtids: Hippocampus brevirostris).
6. entom. Altre nom de l’insecte odonat ↑serradits.
El “Ball de Cavallets”, forma part dels seguicis festius d’Igualada, Sitges, Torredembarra i el Vendrell, si més no.
morfologia
Diminutiu de cavall.
DCVB. CAVALLET m. dim. per cavall. Té aquests sentits translaticis: I. || [...] 2. Cavallet de mar: V. cavall (Cavall marí o cavallet de la mar: peix de la família dels singnàtids: Hippocampus brevirostris). [...] || 4. Insecte de la família dels libel·lúlids: Calopterix virgo L. (Aitona, Pego, Al., Elx); També se'n diu cavallet del diable (Viladrau) i cavallet del dimoni (Manacor). V. cavall (ESPIADIMONIS m. Insecte de diferents espècies i gèneres de l'orde dels pseudoneuròpters i suborde dels amfibiòtics, i principalment el gènere Libellula, que comprèn insectes de quatre ales llargues i estretes, abdomen llarg i prim, que volen prop de l'aigua i tenen les larves aquàtiques). || 5. Pregadéu, insecte de la família dels màntids: Mantis religiosa (Blanes). V. cavall, (Insecte ortòpter de la família dels màntids, de l'espècie Mantis religiosa, de forma llarguera, amb les potes de davant molt robustes, les quals posa plegades davant el cap com si estigués en actitud de pregar (or., occ.). També se'n diu pregadéu de rostoll, plegamans i cavall de serp.). || 6. Cavallet del diable: nom humorístic del vent (Cat.). [...] II. || 1. Cloedor; instrument d'espardenyer, que serveix per a cloure les espardenyes (Vilafr. del P., Falset, Morella). [...] | 6. Bastiment de fusta amb tres petges i suports apropiats per a sostenir el quadro que s'ha de pintar. [...] || 23. Bastiment de fusta sostingut per quatre cames, que serveix per a suportar les caixes d'impremta. [...] || 26. L'aresta superior d'una teulada, formada per una filera de teules on convergeixen els dos aiguavessos (Cat.). || 27. Crestall o esquena d'ase que es fa damunt certes parets perquè no les faci malbé l'aigua de pluja (Cat.). [...]
III. Cavallets: dansaires que figuren en certes festes populars i duen una figura de cavall passada pel cos, de manera que simulen cavalcadors, i executen diferents danses i moviments coordinats. A Igualada es celebra aquest entremès per la festa major, i el formen dues o tres parelles d'homes que amb el cavall de cartó passat pel cos corren i salten al soroll dels fuets que porten. Danses semblants se fan a Castelló i a València per la festa del Corpus. A Mallorca s'usa la dansa dels cavallets a les viles de Pollença, Artà i Felanitx.
DIEC. CAVALLET 1 1 m. Peça horitzontal proveïda de quatre petges divergents que serveix, juntament amb unes altres d’iguals, per a sostenir el tauler o les posts d’una taula o banc provisional. 1 2 m. Fusta muntada sobre quatre peus formant esquena d’ase usada per a tenir-hi selles, posar-hi a assecar troques, etc. 1 3 m. Suport en forma d’escala de tisora amb un travesser horitzontal a mitja alçària destinat a col·locar-hi una pissarra o la tela que hom pinta. 1 4 m. Suport en forma de forqueta per a sostenir els arcabussos i altres armes de foc per a apuntar i disparar. 1 5 m. Suport que divideix en diversos compartiments el tren d’estiratge en els manuars, les metxeres i les màquines de filar, sobre el qual recolzen els corrons ratllats. 1 6 m. Suport de plegadors d’ordit o de rotlles de teixit en moltes màquines tèxtils. 2 m. Gaig blau. 3 m. pl. Atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s’instal·len diversos artificis que poden estar dotats de moviments autònoms.