CAUNDEU
interj. | caract. | |
Contracció de l’expressió de renec cagundeu o l’eufemística casonbreu, molt freqüent entre carreters i pescadors.
INFORMACIÓ LÈXICA:
CITACIONS LITERÀRIES:
Gual Torredembarra memòries, p 22: «El Caundeu s’havia ferit i havia perdut la parla. Tot i així, intervenia a la conversa, encara que tot el que sabia dir era caundeu, amb moltes variades entonacions. Jo pensava que Nostre Senyor té un notable sentit de l’humor»; «Anava llevant i els hams pujaven buits, sense cap peix. A cada ham un caundeu. De sobte, veu que va pujant un bon peix, de bona mida: “Gràcies a Déu, caundeu!”».
ONOMÀSTICA:
Renoms
Miquel Onomàstica Torredembarra, p 154: «Caundeu, el: Renom donat a un pescador que renegava amb aquest mot. J. Gual recordava: “A cada ham un Càundéu, o fins i tot donava les gràcies de qualsevol cosa afegint-hi “caundéu”».
