CAU2
m. locu. | joc. | |
1. m. joc. Joc de cartes.
2. joc. En el joc del cau, jugada que permet a un jugador arreplegar amb la seva carta la del jugador anterior.
3. locu. Fer cau i net: emportar-s’ho tot.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 3. CAU m. Joc de cartes, estès per tot el territori català, al qual es juga de la manera següent: Els jugadors són quatre; a cadascun es donen quatre cartes; quan un jugador té dues cartes iguals, es diu que té ronda, que, si no l'hi disputen, li val un punt; si un té carta igual de valor a alguna de les que hi ha tirades enmig, pot recollir-la juntament amb la seva i amb les que formin escala ascendent a continuació d'aquella; així, si hi ha posades enmig un 7, un 8, un 9 i un 10 i el qui juga té un 7, pot recollir totes les quatre cartes i li valdran 16 punts. Si un tira una carta i el que segueix en té una d'igual, fa cau: si el que segueix en té una altra d'igual, fa recau i li val dos punts; i si el de més enllà encara té una carta d'igual valor, fa Sant Vicenç o cau i net, perquè no en deixa cap a terra. Al final del joc es compten les cartes arreplegades per cada jugador i es cobra per les que passen de dotze.
DIEC. CAU2 1 m. Joc català de cartes entre quatre jugadors, en què cadascun rep quatre cartes en cadascuna de les tres donades i van, l’un darrere l’altre, abatent una carta del seu joc. 2 m. En el joc del cau, jugada que permet a un jugador arreplegar amb la seva carta la del jugador anterior. 3 fer cau i net Emportar-s’ho, esgotar-ho, tot.
