f. | ||
Clatellada.
Beneyto / Solé Locucions, p 246: «A la segona, catxamona. Amenaça de donar un clatellot, galtada o clatellada si es torna a repetir una acció determinada. Constitueix el títol d’un sainet costumista de Ramon Ramon i Vidales del 1904 (Bofarull, 2017), motiu que ens porta a considerar-la com a localisme vendrellenc. És documentada amb aquest mateix sentit (IEC,1995) i com a variant del joc del rei-botxí (Alcover, 1962).»
DCVB. CATXAMONA. f. || 1. Clatellada o cop de mà al cap (Massalcoreig, Tortosa, Vinaròs). || 3. Cop suau que es dóna por diversió amb la mà oberta, tocant amb el dit polze un costat i amb els altres dits l'altre costat de la cara d'un noi, que infla les galtes a posta perquè amb el cop facin un soroll (Cat.). || 4. Variant del joc del rei-botxí, en què el noi que fa dues faltes ha de rebre una clatellada (or.). Hi ha la dita següent: «A la primera, el rei perdona; a la segona, catxamona; a la tercera, coll a terra». Aquesta mateixa dita s'usa fora del dit joc, com a refrany per indicar que la primera caiguda en falta és perdonable, però la reincidència ja no mereix perdó.