CASTELL2
m. | castell. | |
Nom genèric que rep tot el repertori de construccions que alça una ↑colla de castellers. Castell net, l’aixecat sense folre. Castell per sota. El que a força de braços s’ixeca de baix començant pel pon de dalt. Castell folrat, el que té un ↑folre sobre la pinya. Castell descarregat, el que s’ha desmuntat després de coronar-se. Catedral dels castells: El cinc de vuit.
CITACIONS LITERÀRIES:
Pere Català Roca, apud Miralles Fem pinya, p 9: «Els castells son la sublimació dels nostres balls populars».
Marrugat Cuc a enraonar, p 115: «Fa goig de veure com la llengua general s’ha encomanat de tot d’accepcions lèxiques que provenen del model festiu que caracteritza el Penedès ―carnaval, bestiari, balls, diables, castells...―, que exerceix una influència ja força notòria en el parlar, fins al punt que, per exemple, enlairar castells, no està reduït ja a voler dir només ‘formar projectes infundats’.»
Miralles Castellers Vilafr. 2, p 367: «premisses vendrellenques... (recordem aquí també allò de “Resolis, bufats i castells descarregats“)».
Miralles Fem pinya, p 9: «(castells) Hom els ha conceptuat sovint de manera diversa: folklore, art, costum, tradició, lleure, esport...».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CASTELL. m. || 9. Conjunt dels «xiquets de Valls» quan estan col·locats un damunt l'altre. «Fer els castells». Castell net: el castell de xiquets de Valls en el qual no hi ha «crosses», això és, que no hi ha ningú que l'aguanti (Valls). Lo castell de tres de set: el que es compon de set homes d'alçària per tres de fons (Valls). Pujar el castell per baix: alçar-lo a pes de braços a mida que es va formant a terra (Tarr.).
DIEC. CASTELL. 2 6 m. Torre de dimensions i alçària variables, formada per castellers enfilats uns damunt les espatlles d’altres, pròpia de certes festes populars. Els xiquets han fet un castell de cinc pisos.
