CASTANYA
f. | bot. mesur. fig. | |
1. bot. Fruit el castanyer.
2. mesur. Mesura de capacitat per a vi que, al Penedès, era de 12 quartans.
3. Cop donat al cap amb la mà.
4. fig, Pamflet satíric.
COMENTARIS:
Sinonímia
[CASTANYA 3] Marrugat Cuc a enraonar, p 99: «La mà ens serveix per a tot: ens la podem donar en senyal de pau o fer-la servir per a pegar el cap d’un altre, pràctica prou estesa segons la quantitat de sinònims que hem arreplegat pel Penedès: bolet, bleva, bufa, bufet, calbot, castanya, castanyot, ceballot, cleca, galeta, guerxot, hòstia, mastegot, nata, morma, pinya, pinyac, plantofada, ventallot ... que és una llista la mà de llarga, ampliable, si més no, a clavar els cinc dits a la cara i, amb la ma closa, al cop de puny.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alsina Mesures, p 139: «castanya f. Mesura de capacitat per a vi variable segons la forma del barril petit del mateix nom. Podia contenir de vegades 12 quartans (Penedès)».
Benach Vilafranquins, p 195: «(Carnaval) El 1909 van néixer Les Castanyes que eren uns fulls volanders que s’escampaven per la vila els dies de Carnestoltes amb sàtires i facècies».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CASTANYA. f. || 1. Fruit de l'arbre Castanea vulgaris (V. castanyer); Enrotllar castanyes: costum d'enrondar els xicots als carros i bísties quan tornen de la fira de la Selva, ans de Tots-Sants, perquè els tiren castanyes (Tarr.). [...] || 7. Cop violent. Se diu principalment del cop pegat amb la mà, però també es pot dir de qualsevol cop fort. «Li donà una castanya que el va fer caure de bocadents». «L'autobús ha pegat castanya a un arbre i l'ha tombat». Loc.—d) Treure les castanyes del foc sense cremar-se: fer una cosa perillosa per mà d'altri
