CAPBUSSAIRE
m. | zool. ornit. | |
(i variant CABUSSAIRE)
Ocell marí que assoleix el metre de llargària i més d’un metre i mig d’envergadura, de plomatge blanc amb les ales marronoses als extrems, cap i bescoll groc clar, bec gris blavós i potes negres, caracteritzat per la manera com se capbussa en pescar (Morus bassanus o Sula bassana).
COMENTARIS:
Creiem raonat d’adoptar el nom de capbussaire recollit a Creixell, segons que proposa l’ornitòleg penedesenc Humbert Salvadó, davant l’alternativa estàndard de mascarell, elaborada en un despatx.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells, 31: «Capbussaire (El Creixell). Mascarell. Sula bassana».
Ortega, Dicc. ocells, 33: «Cal esmentar que en alguns casos el nom popular en llengua catalana d’alguna espècie va ser definit expressament ja que no existia, com és el cas del mascarell (Morus bassanus). Salvador Maluquer proposà aquest nom basant-se en la coloració negra que presenta al voltant dels ulls.». 56: «Morus bassanus. Mascarell, alcatràs, avió, boix, cabussaire, capbussaire, corb marí, catràs, soteler»
Salvadó, Recull, 197: «capbussaire i/o cabussaire ‘mascarell’ Sula bassana. (Creixell) hom creu que aquest nom és més encertat que el de mascarell, ja que la conducta normal en aquest ocell és volar sobre la superfície del mar i de sobte es llença en picat a pescar un peix.»
