CARRO
m. | trasp. agric. folkl. | |
1. transp. Vehicle per a transportar càrrega, amb vela o sense, traginat per bestiar, que consisteix en un tauler de fusta amb baranes a dreta i a esquerra, muntat sobre un eix amb dues rodes, del davant del qual en surten dos braços entre els quals va l’animal que estira. Carro de la brossa. Carro dels morts.
2. transp. Carro a la llarga: el que va tirat per dos o més animals, posats en renglera, l’un darrera l’altre.
3. transp. vitic. Carro de torn: el que no té empostissat, amb cadenes per a sostenir la càrrega, que sol esser de bocois o bótes, i té un torn per carregar-les.
4. transp. Carro de trabuc. el que té la caixa giratòria, de manera que es pot trabucar per a buidar-lo sense haver-lo de desenganxar.
5. transp. agric. Carro de palla: A la Conca d’Òdena, el que té unes prolongacions de la caixa que li donen més capacitat i serveix per traginar la palla de les eres.
6. folkl. Carro gros: en l’argot casteller ‘quatre de vuit’.
7. Part corredissa d’una màquina, que transporta quelcom d’un lloc a un altre del mecanisme.
8. Locu. Anar el carro pel pedregar. anar per mals camins, anar malament una cosa
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 56: «Carro gros: dit del Quatre de Vuit».
Miralles Fem pinya, p 91-94. CARRO GROS: Nom peculiar que rep popularment ‒i de no gaire temps ençà‒ el castell de quatre de vuit. Fora més escaient parlar “d’actuació de carro gros”, quan s’assoleixen castells d’alçària considerable.
Rius Morgades Alt Penedès, p 326: «Carro de torn: aquells carros tirats per un, dos i fins per més animals, que portaven bocois de vi sota el seu ventre, relligats amb cadenes de ferro a la part ferma del carruatge, per mitjà del torn, un cilindre amb cadena i maneta que servia per a subjectar els bocois».
Sadurní Folklore II, p 12: «Els carros eren de torn o de transport de vi amb bocois, de vela amb bots, epostissats per traginar fems, de trabuc per transportar sorra i grava, carret tartana per anar a mercat i tartana amb sis còmodes seients. [...] Els carros eren tirats pels animals mitjançant els braços. Les rodes estaven compostes de raigs, llantes, clàvies, boixes i botons. El fusell enllaçava les due rodes. A la carcassa gran del carro, hi anaven els capçalets de davant i de darrere, les bosses, l’arquillada de baranes, l’arquillo, el contratirant i la màquina d efre (enera o mitja màquina). El descans anava penjat a sota del braç.»
Sadurní Vocab. vinyater, p 65: : CARRO A LA LLARGA: Carro que transportava vi, amb bocois o en bots, tirat per tres animals o quatre posats, l’un, a darrere l’altre, a la llarga.
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell Perfum de terra, 177: «”Somni casteller1983”... la Festa és la Festa! i, a honor de Sant Fèlix, | hem de celebrar-la fent-li el Carro Gros... | Ja els dosos posats, un dels nens s’hi emparra: | com va prenent forma el quatre de vuit!»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CARRO m. I. Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin, i serveix per al transport de persones i principalment de coses feixugues o voluminoses. Carro d'escalada: el carro que té dos braços i les baranes formades per balustres de fusta; és el carro més usual en la pagesia (or., occ.). Carro de parell: carro molt reforçat que en lloc de braços té una perxa a la qual es junyen dos animals (Mall.). Carro de roda plena: carro de parell que s'usava a Mallorca fins a mitjan segle XIX i que tenia les rodes en forma de disc, sense bréndoles. Carro de trabuc: el que té la caixa giratòria, de manera que es pot trabucar per a buidar-lo sense haver-lo de desenganxar. Carro de torn: el que no té sola, sinó cadenes per a sostenir la càrrega, que sol esser de bocois o bótes, i té un torn per carregar-les (or., occ., bal.). Carro de carrera: carro gros, amb bosses i vela, ben aparellat per a portar molt de pes a distàncies llargues (Tarr.). Carro de palla: el que té unes prolongacions de la caixa que li donen més capacitat i serveix per traginar la palla de les eres (Igualada). Carro de mà: el que és petit, que un home sol l'empeny i el fa caminar sense junyir-hi bístia. Carro d'es suc: carro que du una bóta grossa i serveix per repartir aigua a domicili (Men.). Loc.; — d) Anar el carro pel pedregar: anar per mals camins, anar malament una cosa (Vallès, Penedès, Camp de Tarr.).
DIEC CARRO. 1 1 m. Vehicle per a transportar càrrega, consistent generalment en un tauler de fusta amb baranes a dreta i a esquerra, muntat sobre un eix o fusell de ferro amb dues rodes, proveït de dues vares entre les quals va el cavall, mul, etc. Carregar el carro. Menar un carro. Carro amb vela. Carro de trabuc. Carro d’escala. [...] 1 m. Carruatge lleuger per a la guerra, les desfilades, etc., obert per darrere, tirat per dos o quatre cavalls, en què el conductor es tenia dret. Els captius anaven encadenats darrere del carro del vencedor. 2 2 m. per ext. El carro del Sol, de l’Aurora.
2 3 carro de dos cavalls Biga² 1 . 2 4 carro de quatre cavalls Quadriga 2 . 2 5 carro falçat Carro de combat amb les rodes guarnides de falçs cap enfora per a destrossar els enemics al seu pas. 3 m. Carrossa 2 . Carro triomfal. El carro de l’Agricultura. 4 1 m. Part corredissa d’una màquina, que transporta quelcom d’un lloc a un altre del mecanisme. El carro d’una màquina d’estampar, on es col·loca el motllo. El carro d’una màquina de filar. El carro d’una serradora de troncs. 4 2 carro alimentador de paper Corró metàl·lic revestit de cautxú de les màquines d’escriure i d’algunes impressores, en què se subjecta el paper per a escriure.
