CARRERADA
f. | topon. | |
Camí de ferradura que forma part de les rutes de tranhumància dels ramats d'ovelles.
COMENTARIS:
Fonètica
En alguns llocs del Penedès, el nom es pronuncia “carrelada”.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Virella (2003) a Excursions Penedès, “Els tres turons de la Muntanyeta de Pacs”: «...un brancal de la Carrerada que travessa el Penedès de Begues a la Llacuna. En el nostre cas, és la Carrelada (així es pronuncia en aquesta contrada) que anava de la cruïlla dels Pujols a cal Morgades del Grau i Marmellar... Una Carrerada o Carrelada era un camí ramader, antigament protegit per la llei...».
Carbonell Virella Noms lloc Olivella, p 42: «La Carrerada... camí ramader».
Sadurni Sant Pere, p 255: «carrerada: camí ramader per on els ramats fan la transhumància».
El Cargol, (21/X/2016): «”Camins d’herna”. Les vies pecuàries són conegudes amb diferents noms. Al Penedès i al Garraf són les carrerades, a Tarragona i alguna contrada de Barcelona carrelades, al Lluçanès camins ramaders i a les Terres de l’Ebre, s’anomenen lligallos.»
Navarro Onomàstica Camp, p 214: «Carrerada ‘Camí de ferradura relativament ample, pel qual passen els ramats de bestiar que pugen o baixen de la muntanya al pla’».
CITACIONS LITERÀRIES:
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 105: «La Carrerada. El camí ramader més escollit de la plana vilanovina fou la Carrerada de la Talaia o de la Serra, que s’iniciava a Ribes Roges ...»
Excursions Penedès: “Carrerada Cerdanya” «La carrerada del Papiol i la de la font de Coscó són un tram de la ramadera carrerada Reial de la Cerdanya...»
Mallart Camí ral Llacuna, p 51-52: «Masachs parla de la Via Mercadera (Masachs Bolet, 1979) que unia Barcelona i Lleida, passant per Begues, Olesa de Bonesvalls, les Gunyoles, la Granada, Font-rubí, i seguia per la Llacuna i Santa Coloma de Queralt. Diu que era un camí molt transitat tant per mercaders com per peregrins que venien des del port de Barcelona i volien arribar a Santiago de Compostel·la. Ben segur també era una via pecuària molt antiga, segons Vives, romana (Vives, 2007), ja que està documentada al segle XI (Rovir, 1979), i s’ha fet servir fins al segle XX. Ara en alguns dels pobles del Penedès es coneix com la Carrerada, per la qual encara transiten els seus habitants, i està parcialment asfaltada... Hi ha moltes més carrerades importants, alguna d’elles passa ben a prop de la Llacuna com la que ve de Torredembarra, passant per la Pobla de Montornès, Masllorenç, la Joncosa del Montmell, Aiguaviva, cal Soler del Roset, l’Hostal del Lladre i Santa Coloma (Rovira, 1979), que potser seria la causant de l’establiment de la Granja cistercenca de Santes Creus a la Plana d’Ancosa (Bolós, 1986) que es dedicava a l’explotació agrícola, ramadera i forestal, ja que, com diu Rovira, la ramaderia es desenvolupava molt en els monestirs, i al segle XV el monestir de Santes Creus hi enviava els seus ramats (Rovira, 1979).
Martí Soler Carrers Vilafranca, p 36: «la carretera coneguda com la carrerada, que sortia de Barcelona, passava per Olesa, pel puig de Papiol, entrava per les Gunyoles i les Cabòries i anava fins a les Cabanyes i la Llacuna, cap a Lleida».
Miradors Baix Penedès, fulletó del Consell Comarcal del Baix Penedès: «(Cunit) Mirador situat a la Carrerada de Santa Coloma, antic camí ramader que enllaçava Cunit i Santa Coloma de Queralt.»
ONOMÀSTICA:
toponímia
Grup d’Estudis Toponímics de l’IEP:
· Camí de la Carrerada (Sant Martí Sarroca, Santa Olova, el Vendrell).
· Carrer de la Carrerada (Olèrdola).
· Carrerada de la Muntanya (Bonastre).
· Carrerada del Bestiar (Font-rubí).
· Carrerada dels Bestiars (La Bisbal).
· Carrerada Real (Castellet i Gornal).
· Fondo de la Carrerada (Olivella).
· Hostal de la Carrerada (La Llacuna).
· La Carrerada (L’Arboç, Avinyonet, la Bisbal, Bonastre, Castellet i Gornal, Font-rubí, la Granada, Olesa de B., Olivella, Pontons, Ribes, Sitges).
Navarro Onomàstica Camp, p 214: la carrerada de Tamarit (Tamarit) la carrerada del Mas d’en Jover (Tamarit).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc: CARRERADA. Camí (Penedès); camí ramader, que sol seguir el bestiar que puja o baixa de la muntanya; cada terme té senyalada la carrerada o pas per al bestiar (Igualada, Cubells).
DCVB. CARRERADA f. || 1. Camí de ferradura relativament ample, pel qual passen els ramats de bestiar que pugen o baixen de la muntanya al pla (or., occ.). || 2. Renglera, sèrie de coses posades una a continuació de l'altra.
