CARGOL
m. | zool. vitic. paper. ofici. folkl. | |
1. zool. Mol·lusc gastròpode pulmonat, proveït d’una closca en espiral i quatre tentacles al cap.
2. zool. Cargol cristià. De color marró amb ratlles difuses i clares, és el cargol més apreciat a la cuina penedesenca (Otala punctata); també se’l coneix com a cargol de vinya.o ↑vinyala.
3. zool. Cargol bover. És de color marronós amb ratlles grogues (Cryptomphalus aspersus)
4. zool. Cargol bota. Cargol marí de color marró clar, de closca un punt fràgil (Tonna galea).
5. zool. Cargol punxenc. Cargol marí també anomenat cornet amb pues, molt apreciat (Haustellum brandaris).
6. vitic. paper. Barra cilíndrica amb guies concèntriques, que en les premses travessa les peces movibles que han de fer la pressió.
7. ofici. Instrument consistent en dues mordales de ferro o de fusta que s'acosten o se separen per mitjà d'un eix roscat i serveixen per a tenir fixada la peça que es treballa- Cargol de fuster. Cargol de manyà.
8. ofici. Tija cilíndrica o cònica amb un sortint o filet de secció rectangular, triangular, etc., que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua, i que es fixa en el cos on penetra encaixant dins les espires en buit que ella mateixa s’obre o que porta la femella.
Floc de cabells que tendeix a la forma circular.
9. folkl. Figura del ↑ball de cercolets.
COMENTARIS:
Tots dos abundosos a la comarca, els cargols terrestres més grossos del Penedès, son el cristià i el bover i si bé el primer prefereix els camps de secà, el segon es decanta per alimentar-se als horts.
Del cargol punxenc se n’havia extret porpra per a tenyir les teles.
Fonètica
El mot caragol és afectat al Penedès d’una sincopa de la vocal neutra pretònica en contacte amb la ròtica bategant /ɾ/ amb l’evolució conseqüent caragol > cargol, fenomen que es fa extensiu a derivats.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Tubau Fauna malacològica, p 103: «espècies pròpies de les costes penedesenques [...] cargol bota ‘Tonna galea’».
Vilà Sitges festa major, p 27: «CARGOL. És l’espiral que es realitza en un moment determinat del ball de Cercolets. Cada minyó porta agafat en una mà el seu arc i a l’altra l’arc del company, constituint així una llarga tira que gira en el sentit de les agulles del rellotge. Aleshores es creuen els cèrcols fins a construir una mena de cúpula on puja l’àngel. Després es fa la mateixa operació per desfer.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cruanyes L’Arboç, p 75: «hem de fer constar els cargols, bastant abundants en totes les marjades del nostre terme, i entre els quals podem distingir diferents tipus com són els bobers, cristians, mongetes i cargolines. Cal incloure també en aquest grup els llimacs, molt abundants als horts i terres humides.»
Jimeno Gust d’abans, 41: «una dotzena de cargols de punxes... els bullim... i eliminem la tapeta».
Ricard Vinyals a El 3 de Vuit (18-12-15): «[Productes genuins del Garraf] Aquests productes singulars són [...] el cargol punxenc ...».
ETNOPOÈTICA:
Cançó
«Caragol treu banya, | puja a la muntanya. | Cargol bover, | jo també vindré.»
«Tic tac, cargols amb ceba; | tic tac, cargols amb sal. | Les joves van a missa, | les velles a sarau.»
Fraseologia
«Córrer el cargol». Garcia Soler Vida marinera, p 85: «una vegada tot arranjat i ells mudats, es disposaven a córrer el cargol, com en deien del fet d’anar-se’n a esbargir»-
«Els cargols són escopetes de matar pa i vi.»
«Pel juliol, ni dona ni cargol». Ramon Cent refrans, p 5: «Durant lo mes de Juliol | res de dona ni cargol... | es dir, per ‘quell que no’n vol, | que això va a gustos».
«Valdre més la salsa que els cargols.»
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Grup d’Estudis Toponímics de l’Institut d’Estudis Penedesencs:
· Cova del Cargol (Olesa)
· Font del Cargol de Puigcúgul (Terrassola i Lavit)
· Resclosa del Cargol (Pacs)
Torrent del Cargol (Terrassola i Lavit)
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. : CARAGOL o CARGOL. m. .I. || 1. Mol·lusc de la família del helícids, de diferents espècies del gènere Helix, que es distingeix principalment per tenir el cos (la banya) dins una closca en espiral (...) Les diferents varietats d'aquests mol·luscs reben distintes denominacions: (...) —b) Caragol bover o boquer: és l'espècie Helix aspersa, més gros que les caragoles i de color verdós fosc (Bal.). (...). —i) Caragol monja o mongeta: el que té la closca retxada amb l'espiral molt marcada (Mall., Barc.). (...) || 2. Mol·lusc gasteròpode de diferents espècies marines, de forma molt semblant a la del caragol de terra (...). —d) Caragol punxós: mol·lusc de la família dels murícids: Murex brandaris L. (Tarr.. (...) (V. corn)
II. En general, cosa formada en espiral. Especialment: || 1. Barra cilíndrica amb guies concèntriques, especialment la que en las premses de vi, d'oli, etc., travessa les peces movibles que han de fer la pressió (pir-or., or., occ., val.) (...) || 3. Instrument consistent en dues mordales de ferro o de fusta que s'acosten o se separen per mitjà d'un eix roscat i serveixen per subjectar la peça que s'ha de treballar en els oficis de ferrer, fuster, llauner, etc. (...) || 5. Escala bastida en poc espai, al voltant d'una columna o eix central. (..) || 7. Floc de cabells que tendeix a la forma circular; cast. bucle, rizo. (...). || 9. Moviment circular repetit en la mateixa direcció (...) d) Vent que bufa amb un moviment circular (Montblanc, Camp de Tarr., Cast.)..
DIEC CARGOL i derivats. V. caragol.
DIEC CARAGOL 1 1 m. Mol·lusc gastròpode pulmonat, proveït d’una closca en espiral i quatre tentacles al cap. Caragols de terra o terrers. Caragols de mar. Un plat de caragols. Caragols a la llosa, a la petarrellada. 1 2 caragol bover Caragol de terra molt apreciat en gastronomia (Cryptomphalus aspersus). 2 m. Closca d’un caragol. 3 1 m. Tija cilíndrica o cònica amb un sortint o filet de secció rectangular, triangular, etc., que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua, i que es fixa en el cos on penetra encaixant dins les espires en buit que ella mateixa s’obre o que porta la femella. 3 2 caragol d’Arquimedes Barra metàl·lica en forma d’hèlix que, col·locada sobre mitja canonada i en angle sobre l’horitzontal, eleva aigua i sòlids en girar sobre el seu eix. 4 1 m. Cos flexible formant espiral. La noia s’havia fet dos caragols de cabell que li tapaven els polsos. 4 2 caragols de fuster Encenalls. 4 3 m. Caragolí 3. Un fil tan retort, que tot eren caragols quan el descabdellaves. 4 4 m. Xarxa disposada en espiral que forma part de la moruna. 4 5 m. Massa fluida que es mou en espiral. Un caragol o xuclador. Un caragol de vent que ha arrencat pler d’arbres. 5 1 m. Eina formada per dues peces que es clouen a manera de mandíbules mitjançant un caragol i que serveix per a tenir fixada la peça que es treballa. Caragol de fuster, de manyà. Caragol d’electricista 5 2 caragol d’estoc Petit caragol suplementari, emprat principalment pels ebenistes, que es fixa al banc ocasionalment per tal de prémer peces d’elaboració difícil. 5 3 caragol d’estrènyer Eina per a prémer dues peces o dues parts d’un treball en procés d’encolada, per a subjectar peces o parts de l’objecte que es treballa, i també per a fixar damunt del banc una peça o part d’una feina perquè no es bellugui mentre és treballada. 5 4 caragol de glaç Baga d’acer emprada com a estri de seguretat en escalades hivernals. 5 5 m. Politja fixa a l’arbre d’espirals de la selfactina. 6 m. Còclea (f. Estructura de l’orella interna enrotllada en forma d’espiral i situada en l’os temporal, que conté els òrgans essencials de l’oïda.)
DCVB. CRISTIÀ. || 4. Caragol de casta grossa, de tall blanc i boca negra, més saborós que el caragol judeu (Penedès, Freginals, Pego, Sanet).
