CARBASSOT
m. | cobert. anat. caract. | |
1. cobert. Carbassa buida que es fa servir de recipient.
2. anat. Testa o cap de la persona, generalment en sentit despectiu.
3. caract. Renom dels habitants de Martorell.
COMENTARIS:
Fonètica
El mot carabassa és afectat al Penedès d’una sincopa de la vocal neutra pretònica en contacte amb la ròtica bategant /ɾ/ amb l’evolució conseqüent carabassa > carbassa, fenomen que es fa extensiu a derivats: carabassot > carbassot.
Morfologia
Sufix ot pejoratiu.
ETNOPOČTICA:
Fraseologia
Parés Puntas Tots els refranys, p 484: «A Martorell, carbassots».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CARABASSOT (i sa var. carbassot). m. || 1. Carabassa buida que serveix de recipient per a tenir diverses coses d'ús casolà o industrial. A l'Empordà i a Mallorca, serveix per tenir sal, pebre o llegums; els caçadors mallorquins hi posen també els cucs o menja per parar lloses; els tapers de St. Feliu de Guíxols empren un carabassot per tenir l'aigua per esmolar eines; els dallaires de Rupit duen un carabassot que els serveix de coder; a Mallorca s'usa el carabassot principalment per buidar la bugada.
|| 2. Recipient de metall amb mànec de fusta, semblant a una cassa petita, que serveix per treure i mesurar oli (Calvià, Campanet). || 3. Testa o cap de la persona, generalment en sentit despectiu (Empordà, Garrotxa, Mall., Men.). || 4. Persona molt curta d'enteniment, que té el cap molt clos (Lluçanès, Almudaina, Mall., Men.). || 5. Bony que surt en el cap de resultes d'un cop violent (Mall.). || 6. Cop violent pegat amb el cap (Sóller, Men.).
DIEC. CARABASSOT 1 m. Carabassa buida que es fa servir de recipient per a líquids, sal, etc. 2 m. Cap1 2 1 (El cap considerat com el seient de l’intel·lecte: facultats mentals, talent, judici, seny.). Posar-se una cosa dins el carabassot. 3 m. Bony al cap com a conseqüència d’un cop.
