CARBASSA
f. adj. | bot. | |
1. bot. Fruit de la carbassera, nom de diverses plantes dels gèneres Cucurbita i Lagenaria, usat com a comestible.
2. bot. Carabassa de rabequet: és l’expècie Cucurbita maxima; té els troncs molt llargs, gruixats, pelosos; el fruit rodó o llarguer, d'un a tres pams de diàmetre.
3. bot. Carabassa vinatera: és l'espècie Lagenaria vulgaris; és llenyosa i forma dues panxes unides per un coll estret, o bé consta d'una sola panxa i un coll llarguer. Serveix per dur vi o aigua, i també s'emprava buida com a surador per banyar-se les persones que no sabien nedar.
4. bot. Carabassa de cabell d'àngel: és l'espècie Cucurbita citrullus; és grossa, oval o subglobulosa, i per dins fa uns filaments anomenats cabells d'àngel que són molt bons per fer confitura.
5. adj. Color groc vermellós com el d’una carbassa madura.
6. Donar carabassa. Simbolitza la frustració d’una pretensió, sobretot les amoroses. També una mala nota en un examen.
COMENTARIS:
Fonètica
El mot carabassa és afectat al Penedès d’una sincopa de la vocal neutra pretònica en contacte amb la ròtica bategant /ɾ/, amb l’evolució conseqüent carabassa > carbassa, fenomen que es fa extensiu als derivats.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. CARABASSA (i sa var. carbassa). f. I. Fruit d'algunes plantes brioniàcies dels gèneres Cucurbita i Lagenaria, usat com a comestible per a persones o animals i per a la formació de diferents recipients de líquids. Color de carabassa: color groc vermellós, com el que sol tenir el dit fruit quan és madur. Hi ha moltes denominacions de la carabassa, segons les seves espècies i varietats. Les principals són: a) Carabassa de rabequet (Cat.) o carabassa de menjar (Cat.) o carabassa de peça (Val.): és l'espècie Cucurbita máxima Duch. Té els troncs molt llargs, gruixats, pelosos; les fulles acorades, un poc lobades; les flors llargament pedunculades i el peduncle fistulós; el fruit rodó o llarguer, de dimensions variables, però generalment d'un a tres pams de diàmetre. [...] —c) Carabassa de vi o carabassa vinatera o vinera, o carabassa de vinar, o carabassa de pelegrí: és l'espècie Lagenaria vulgaris Ser.; és llenyosa i forma dues panxes unides per un coll estret, o bé consta d'una sola panxa i un coll llarguer. Serveix per dur vi o aigua, i també s'empra buida com a surador per banyar-se les persones que no saben nedar.— d) Carabassa de turbant: és l'espècie Cucurbita melopepo L., i es distingeix per tenir la part superior més ampla que la inferior, a la qual sembla enrevoltar com una gran anella.—e) Carabassa de cabell d'àngel: és l'espècie Cucurbita citrullus, var. pasteca. És grossa, oval o subglobulosa, i per dins fa uns filaments anomenats cabells d'àngel que són molt bons per fer confitura. [...] —m) Carabassa d'embuts: és de mànec molt llarg, i tallada per la part ampla serveix d'embut (Priorat). [...] —r) Carabassa salera: la que s'empra per salar (Cat.). [...] III.
|| 2. met. (despectiu) Testa, cap de persona (val., bal.); Cap de carabassa: cap clos, sense intel·ligència. || 4. Nota de reprovació en l'examen escolar. || 5. Contestació negativa a una petició, especialment a una demanda de relacions amoroses.
DIEC. CARBASSA (i derivats: V. carbassa).
DIEC. CARABASSA 1 f. Fruit en pepònide de la carabassera, molt divers segons les races, que s’usa en l’alimentació de les persones i en la del bestiar. Carabassa de cabell d’àngel. Carabassa de rabequet. 2 1 m. Color groc ataronjat característic d’aquest fruit.
2 2 adj. Una cartolina carabassa. 3 1 f. Persona o cosa que no respon a les esperances que havia fet concebre. 3 2 sortir carabassa Un meló, sortir aigualit i insípid. 1 f. pop. Reprovació en un examen. Treure carabassa. 4 2 f. Refús d’una noia a un pretendent. Donar carabassa. Rebre, portar-se’n, carabassa. 5 f. Cap d’una persona. 6 1 f. Carabassa assecada i buidada que es fa servir per a diversos usos. Carabassa de vi, vinera o vinatera. Carabassa oliera. Carabassa de nedar. 6 2 ésser tap i carabassa V. tap (ésser inseparables).
ETIMOLOGIA:
DCVB. CARABASSA. Etimologia incerta [...] Corominas DECast, I, p 579, proposa una etimologia més satisfactòria: llatí ibèric *calapaccĕa, derivat de calappăcus, ‘tortuga’, per comparació de la carabassa amb la closca dels quelonis.
