m. | zool. ornit. | |
Nom al Penedès de l’oreneta cuablanca, molt abundant i coneguda, caracteritzada pel carpó blanc i per niar en façanes de totes les poblacions (Delichon urbicum).
El Labriego, Vol. II, núm. 32, 1877, p. 61. «cada roquerol destrueix per terme mig de 10 a 11.000 cuques per setmana. Iguals o pareguts resultats poden esperar-se de los rossinyols, bitxacs, orenetes, tallarets, primaveres, còbits, pardals i molts altres.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells, 88: «roquerol ‘oreneta cuablanca’ Delichon urbica».
Mestre Raventós, Avifauna Penedès, 163-164: «(Delichon urbica)... A la nostra comarca se la coneix pel nom de roquerol i no pel d’oreneta cuablanca».; 245: «L’oreneta cuablanca (Delichon urbica), aquí anomenada roquerol... Podríem dir que a la nostra comarca no hi ha un sol poble sense una colònia més o menys nombrosa».
Mestre Raventós, Coment. ornit., 31: «oreneta cuablanca Delichon urbica... aquesta espècie al Penedès, on és força abundant, es coneix amb el nom vulgar de roquerol».
Mestre Raventós, Ocells Penedès, 129: «l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) coneguda... entre nosaltres per roquerol».
Salvadó, Recull, 204: ROQUEROL. Oreneta cuablanca Delichon urbica. També roquerola. «Ocell que antigament criava a les penyes i avui ho fa als pobles principalment.»
Ortega, Dicc. ocells: Delichon urbicum urbicum. Oreneta cuablanca, auraneta de vila, auraneta de finestra, colblanc, colomet, cuablanca, culblanc, araneta culblanc, oroneta cuablanca, orfeneta de finestra, vinyolita, ginjola, oronella de cul blanc, oreneta culblanca, oreneta culblanc, oronell, nereta, noreta, orenet, oreneta de finestra, cabot, colomet, oriol, roquerol, roquerola i morquerol.
DCVB. 1 ROQUEROL m. || 1. Ocell de l'espècie Cotyle rupestris, semblant a l'oreneta però més petit i amb el pit blanc i la cua també blanca; fa el niu per les roques, de fang, cobert i amb un forat d'entrada (or., occ.); cast. avión. Cingleres que semblen fetes expressament per niar-hi els roquerols, Verdaguer Exc. 48. Ran de finestra un roquerol xisclava, Sagarra Comte 193.
DIEC. 1 ROQUEROL m. Ocell de la família dels hirundínids, d’uns 14 centímetres de llargada, de plomatge bru amb taques blanques a la cua, que viu en paratges rocosos i cingleres (Ptyonoprogne rupestris).
DIEC. 1 ORENETA f. 1 2 oreneta cuablanca Ocell de la família dels hirundínids, de color blau negrós, amb el carpó i l’abdomen blancs, que nia a les façanes de les cases (Delichon urbica).
Ortega, Dicc. ocells: «Un altre exemple ben il·lustratiu de la diversitat ornitonímica catalana, el trobem en una altra de les espècies més populars de les nostres viles i ciutats: l’espècie Delichon urbanum. Es caracteritza per presentar el carpó blanc i fer nius pro de les cantonades de finestres i balcons. Popularment es coneix amb els noms...»